Una barreja d’alegria i nostàlgia es va apoderar d’Alba Sánchez a finals del mes de març. Felicitat i enyorança a parts iguals. El seu esport adquiria un gran protagonisme gràcies a la pluja de medalles aconseguides en el Campionat d’Europa absolut celebrat a Bucarest. En un Europeu net, sense la presència de nacions suspeses per dopatge com Azerbaidjan, Bielorússia, Ucraïna, Rússia o Turquia, entre d’altres, l’halterofília espanyola mostrava el seu talent i fortalesa. Liderada pel carisma i el magnetisme de la mediàtica Lydia Valentín, la delegació espanyola va completar el millor certamen internacional de la història. Des de casa, “amb l’enyorança de no poder ser-hi i no poder ser partícep d’este gran moment”, Alba Sánchez s’animava pensant que la seua recuperació “és total i que la reaparició és imminent. Feliçment, estic ja perfecta de l’operació de genoll dret que a la qual vaig sotmetre’m el passat mes de novembre”, apunta l’esportista FER, ja preparada per les seues grans tres cites de 2018.
D’Alba Sánchez, ja s’ha dit que pot convertir-se una de les hereves de Lydia Valentín. L’hegemonia de la alzirenya en les categories inferiors de l’halterofília nacional i la seua constant evolució així ho acrediten. En els propers mesos, gaudirà de noves oportunitats per seguir reivindicant-se. Després de complir 20 anys al mes de gener, la integrant del Projecte FER tanca en 2018 la seua etapa com a júnior. I vol fer-ho en gran. Per a començar, en juliol, afrontarà el seu últim Campionat del Món de la categoria. Serà en Taixkent, Uzbekistan. “Al Mundial, l’objectiu està claríssim, he de pujar al podi. L’any passat, vaig aconseguir una gran marca al Japó, però em vaig quedar a les portes del podi, vaig acabar en la quarta posició. En esta ocasió, aspiro a aconseguir medalla”, expressa, ambiciosa i inconformista, Alba Sánchez.
Quasi quatre mesos després, arribarà l’altra gran cita internacional de l’any en la categoria júnior: el Campionat d’Europa, un certamen que s’havia de celebrar a La Corunya, però que acabarà disputant a Polònia del 24 al 31 d’octubre. Una excel·lent oportunitat per a que Alba revalide o supere la plata obtinguda a Israel 2016. “No signe la plata. En 2016, en el meu primer curs com a junior, vaig ser segona. L’any passat no vaig poder competir en este esdeveniment per l’operació de genoll. En este cas, no és cap utopia acabar com a campiona continental en la meua categoria de pes, menys de 58 kg. La pena és que no se celebre finalment a La Corunya, com estava previst “, indica Alba.
Ja al novembre, del 24 al 3 de desembre, tancarà la temporada amb el seu repte més difícil i exigent: el seu primer Campionat del Món absolut. Lima (Perú) serà l’escenari d’un torneig d’altura on es reuniran les millors levantadoras del planeta i entre les que, en breu, espera estar la haltera alzirenya. Una lluitadora nata que no només ha passat pel quiròfan per ser operada del genoll. Abans, al novembre de 2015, va ser intervinguda del colze. “Les lesions són el pitjor. I el temps de recuperació i inactivitat es em fan eterns. Sóc una competidora insaciable i veure condicionada em posa de molt mal humor”, explica Alba. La cursa olímpica cap a Tòquio acaba de començar i Alba no renuncia a arribar a la capital nipona. No obstant això, és conscient de les dificultats del repte. “No sé si em donarà temps a estar en els Jocs de 2020. Però si no és en estos, serà a París 2024”, conclou l’haltera FER.
