El dolor és temporal però la satisfacció és per a sempre. Este és el lema d’Alejandra Quereda, una gimnasta que es va forjar amb l’ombra de la llegenda de les xiquetes d’or que van tocar el cel d’Atlanta’96. L’única medalla olímpica de la gimnàstica rítmica espanyola en la modalitat de conjunts. Un record inesborrable del que ja han passat 19 anys. Una llarga sequera amb la qual espera acabar la gimnasta FER, junt a les seues companyes de l’equip nacional, el pròxim estiu a Rio 2016. Però abans dels Jocs, el seu pròxim repte està fixat als Jocs Europeus de Bakú, on este diumenge disputen la final de 5 cintes. Una cita en la qual esperen ressorgir de les cendres després de quedar-se fora del podi de la general i de la final del mixt, i així poder tornar-se’n de Bakú amb una medalla penjada del coll.
Primers Jocs Europeus de la història i la gimnàstica rítmica no podia faltar. Després de l’estrena d’ahir, on les coses no van eixir com esperàveu , cóm afronteu la final de 5 cintes del pròxim diumenge?
Estem un poc tristes perquè esperavem fer dos bons exercicis, sobretot al mixte. Hem aconseguit dominar l’exercici que en principi més ens costava. I el nostre fort , que eren les maces i els anells, no ha eixit bé. El diumenge esperem millorar en la final, però les nostres expectatives estaven posades al mixt. Encara així, anirem a per totes sabent que el repte més important és lluitar davant nosaltres mateixes per a poder fer un bon exercici.
A més, esta cita és el primer test important abans del Mundial. Ací estan les vostres principals rivals.
Sí, el màxim nivell de la rítmica ara es centra a Europa, a excepció del Japó, que podria estar entre els 8 primers. Per a nosaltres, açò suposa una prova de foc per a vore el nivell en el qual ens trobem respecte als nostres rivals.
Els nous exercicis ja estan més controlats com es va vore a l’última Copa del Món. Semblava que el mixt estava més perfeccionat però a Bakú us ha eixit millor el de cintes.
“Qui guanye la medalla a Rio serà l’equip que siga capaç de dominar les cintes i fer un bon exercici, i més a Brasil on la humitat és molt alta i el maneig de la cinta es fa més complicat”
L’exercici mixt és el que tenim més dominat i les cintes són les que més problemes ens estan donant. Però no tan sols a nosaltres, sinò tambè als altres equips, com s’ha vist al llarg de la temporada. Les errades han sigut molt comunes, així que, qui guanye la medalla a Rio serà l’equip que siga capaç de dominar les cintes i fer un bon exercici, i més a Brasil, on la humitat és molt alta i el maneig de la cinta es fa més complicat. I a Bakú tenim el problema dels aparells d’aire acondicionat, per això cal estar molt pendents perquè la cinta es pot volar. Així que hem treballat molt l’exercici de cintes per a poder fer-ho bé. I ho hem aconseguit perquè hem passat a la final del diumenge amb la millor segona nota darrere tan sols de Rússia.
Camí a Rio 2016
Fa uns dies comentaves que en 2013 vau decidir continuar un cicle olímpic més amb l’objectiu de donar un salt i col-locar la rítmica espanyola on es mereix. Sembla que ho heu aconseguit perquè en totes les competicions esteu guanyant medalles. A més, el món de la gimnàstica ja us anomena com les noves ‘Xiquetes d’or’.
És un orgull que ens comparen amb elles, però també una responsabilitat. Fa cinc anys erem quartes o quintes i això ja era meritori. Però ara, si tan sols guanyem un bronze, sembla que sap a poc. Així que hem de valorar tant nosaltres com els aficionats cada medalla que guanyem al màxim perque en este esport sabem el que costa poder aconseguir un podi
El president de la RFEG, Jesús Carballo, ha afirmat que la gimnàstica espanyola ha donat un salt de qualitat. Però quan parla de vosaltres, diu el següent: “Amb elles no tan sols aspirem a classificar-nos, sinò a estar en el més alt del podi olímpic”. Un objectiu que també és el vostre perquè guanyar una medalla olímpica després del que va succeir a Londres 2012 és l’obsessió d’este grup, veritat?
Per descomptat que ens agradaria guanyar una medalla olímpica. Està molt complicat, ningú ens ho va a posar fàcil. Però portem tot el cicle olímpic amb eixe repte. Encara així, tenim un any més per a seguir millorant i perfeccionant els exercicis. Però l’objectiu que ens importa ara és aconseguir la classificació i després a pensar en Rio.
Vas nàixer amb el ‘boom de les xiquetes d’or’, tan sols tenies quatre anys quan es va guanyar l’última medalla olímpica. Tens algun record d’aquells Jocs?
” Penjar-te una medalla olímpica és l’objectiu que et marques quan comences a entrenar al màxim nivell”
Dels Jocs d’Atlanta no guarde cap record, tan sols tenia quatre anys. Però sí que he vist tots els vídeos i el moment en el qual Espanya es penja la medalla d’or. Un èxit que per a tots els esportistes és un somni. Aconseguir una medalla olímpica és l’objectiu que et marques quan comences a entrenar al màxim nivell. Però si no ho aconseguira, tampoc seria un fracàs la meua carrera esportiva perque he guanyat altres fites importants.
I després de Rio 2016, què succeirà amb Alejandra Quereda?
Pues encara no ho sé. A Rio arribaré amb 24 anys i per al món de la gimnàstica és cert que són anys. Porte molt de temps al màxim nivell i el cos patix de tant entrenament. Però encara així, no he pres cap decisió, quan arribe el moment decidiré el que faig.
