Va arribar als seus primers Jocs Paralímpics amb la intenció d’acabar entre les sis primeres, en la seua prova favorita (els 400m lliures S13, discapacitat visual) i, després d’una remuntada memorable en els últims 50 metres, va acabar penjant-se la medalla de bronze. Un any després, l’esportista castellonenca, de 19 anys, assegura que no signa repetir el tercer graó del podi en el seu segon Mundial. Així és Ariadna Edo, la referent del Projecte FER en natació adaptada. Una jove inconformista dins i fora de l’aigua. Hui parlem amb ella sobre eixa gran i imminent cita: el Campionat del Món natació paralímpica de Mèxic (del 29 de setembre al 7 d’octubre).
Bronze en els 400 metres lliures S13 del Mundial de Glasgow 2015 i bronze en la mateixa prova dels Jocs de Riu 2016, signes un altre bronze a Mèxic 2017?
La veritat és que no. Encara que ha aparegut una nova rival, una xica italiana molt bona que incrementa el nivell de la prova, no signe repetir el bronze dels Jocs. Ara per ara, vaig amb la quarta millor marca, per la qual cosa lluitaré per a no descendir i, en tot cas, pujar. Encara que no serà fàcil.
Fins fa dos anys no havies competit fora de la Comunitat Valenciana. No obstant açò, les teues actuacions en grans cites internacionals s’expliquen per medalles, com una xica de 19 anys gestiona la pressió a la qual t’enfrontes, per exemple en pocs dies a Mèxic, de ser una de les grans esperances de la delegació espanyola?
No és gens fàcil. Tot açò ha arribat molt ràpid i vulga o no és una gran responsabilitat que he d’assumir. Psicològicament és del que més m’està costant portar, però ja estic treballant en açò per a gestionar-ho correctament.
En el teu segon Campionat del Món competiràs en cinc proves: 50, 100 i 400 metres lliures, 100 papallona i 200 estils, com arribes a Mèxic? T’ho preguntem perquè, durant l’any, has comentat en alguna ocasió que no t’has trobat del tot bé o amb bones sensacions.
Ara em trobe molt fort. Estic molt orgullosa d’esta temporada a nivell d’entrenaments, encara que en competició no s’haja vist reflectit. Estem entrenant molt en altura per a poder assimilar-ho bé a Mèxic i és alguna cosa que, ara per ara, ho porte bastant controlat.
Ciutat de Mèxic, la seu del Mundial, està més de 2.000 metres sobre el nivell del mar, com us pot afectar, a tu i els teus rivals, el fet de nadar a eixa altitud?
On, potser, més ho notem és en les proves més llargues. Els viratges ens aniran pesant més i l’oxigen ens farà més mancada. Serà una competició “curiosa”, ja que no sé com van a respondre els meus rivals competint en altura.
