Va arribar a l’atletisme procedent del denominat deporte rei: el futbol. I deu anys després, és una de les majors promeses espanyoles, del rei dels esports. Ha quallat una temporada de somni. En el seu primer any com sub 23, ha aconseguit un doble or en els 1.500m. En els Nacionals de pista coberta i a l’aire lliure. Amb les majors tampoc ha desentonat. En el Campionat d’Espanya absolut, va entrar en la meta en quart lloc, a tan sols un segon del bronze. Temps i qualitats, diuen els que saben, atresora per convertir-se en la reina del mig fons nacional. Però per a Carla Masip (12/08/1997, Vinaròs), el transcurs del temps mai va ser un bon aliat. Per açò, la “lleona del Maestrat” -així l´anomenen afectuosament els seus familiars i amics- vol seguir donant urpades al crono.
Doble campiona d’Espanya sub 23 en els 1.500m i sisena classificada en la mateixa prova de l’Europeu sub 23. Quin balanç fas de la temporada?
Boníssim. Millor, impossible. En cap moment, pensàvem que podia anar tan ben sent promesa de primer any. Ha sigut una temporada plena de grates sorpreses que serà molt difícil de superar.
És definitiu que vas a abandonar els 800 metres i et vas a centrar en la teua especialitat, els 1.500? O seguiràs alternant les dues distàncies?
En absolut. Està clar que no podré ser una gran corredora de 800m perquè se’m queda un poc curta la distància, però preparar les dues proves és un bon plantejament. Així, si la carrera de mil cinc-cents és tàctica, com acostuma a ser en els campionats importants, tinc més paperetes per a fer-ho bé per la punta de velocitat final adquirida en els entrenaments dels 800 metres.
Ara mateix, quin és el teu punt fort i el teu punt feble en el tartà?
Considere que tinc dos punts forts: el canvi final i el cap fred durant la carrera. D’una banda, treballar en el 800 m’ajuda a tenir una velocitat extra que unes altres mig fondistes no tenen i que és molt útil en les proves dels campionats. D’altra banda, segons m’han comentat altres companyes, el cap fred m’ajuda a estalviar energia fins a l’última volta, que és quan realment cal córrer i ens la juguem. No faig moviments innecessaris i, si açò em fa estar l’última a falta d´una volta, no hi ha problema.
Principals objectius per a 2018.
Revalidar el títol de campiona d’Espanya promesa, tornar amb la selecció espanyola al campionat Mediterrani sub23 i intentar posar les coses més difícils a les absolutes, després d’aconseguir dos quarts llocs enguany.
