Claudia Adán i Daniela Grañana: la vela i el ciclisme del futur

Poques coincidències, per no dir cap, uneixen a la vela i al ciclisme en pista. Ni el tipus d’esport, ni els instruments per a practicar-los, ni els escenaris en els quals es desenvolupen. No obstant això, aquestes dues modalitats tan dispars han trobat en el FER 2022 un vincle: les incorporacions de dues dones guanyadores, prometedores, competitives, amb un gran present i un il·lusionant futur. Ambdues són molt joves, però la regatista Claudia Adán i la ciclista Daniela Grañana ja poden presumir de brillants expedients. A més, ambdues els han reforçats en aquest primer tram de l’any.

Cristina Pujol, Martina Reino i Ana Montcada. Aquestes són, per a Claudia Adán, les tres millors regatistas espanyoles de l’actualitat en la classe olímpica femenina ILCA 6. A la pregunta de si es veu molt lluny d’elles, Claudia respon: “Em porten avantatge, per descomptat, però tampoc, excessiva. En 2021, vaig tindre l’oportunitat de compartir uns entrenaments amb Ana Montcada. Al marge d’aprendre molt d’ella, no em vaig veure especialment lluny. L’objectiu és anar retallant les diferències. També soc més jove que totes elles”, assenyala Claudia (Crevillent, Alacant, 18 anys), qui, aquesta temporada, ha fet el salt a aquesta modalitat olímpica de ILCA 6 després de dos anys molt brillants en la categoria prèvia, la ILCA 4: en 2020, va ser campiona d’Espanya absoluta; en 2021, es va proclamar campiona d’Espanya sub-18, va aconseguir el bronze en l’Europeu sub-18 i va conquistar la 4a posició en el Mundial sub-18.

Per a Claudia Adán, en la vela, “és molt important el físic, clar; però considere que ho és més la ment. El teu cap ha d’entendre i interpretar el vent, els corrents, l’ona, etc per a dissenyar la teua pròpia estratègia. A més, l’autocontrol i la serenitat són vitals a l’hora de no perdre els nervis i saber adaptar-se a qualsevol situació, moltes vegades imprevisibles i sobtades, que pot oferir una regata. Precisament, crec que aquestes facetes, la mental, l’estratègica, són les meues principals fortaleses. Mentrestant, he de guanyar en pes i en musculació. De fet, encara que en els grans esdeveniments internacionals del passat any vaig haver d’enfrontar-me a vents forts i no ho vaig fer malament, preferisc poc vent. Quan les condicions són més dures i exigents, patisc una miqueta. És a dir, he de reforçar, des de ja, el meu treball físic. I he de començar a ser més estricta en l’alimentació. Però estic disposada a tots aquests esforços i sacrificis”, comenta la regatista alacantina.

La nova esportista FER ha iniciat 2022 amb bones vibracions. Al febrer, va ser la millor sub-19 en la Copa d’Espanya. A mitjan abril, ho va fer molt bé en l’Europeu sub-21 a França. Del total de 61 competidores, va acabar la 12a (va ser quarta de les sis espanyoles presents en el torneig), però va estar liderant el certamen durant les tres primeres jornades: “Va ser una gran experiència. Quan encapçalava la prova, estava en un núvol. No imaginava fer-ho tan bé en aquest esdeveniment. Vull recordar que jo encara soc sub-19”, assenyala Claudia, qui, fa poques dates, a principis de maig, es va proclamar campiona d’Espanya sub-19.

La regatista alacantina té el seu centre d’operacions en el Club Nàutic de Santa Pola, on, a vegades, coincideix amb Iván Pastor, “a qui admire pel seu grandíssim historial esportiu. Sobre aquest tema, soc conscient que el meu cicle per a, com menys, contemplar la possibilitat de ser olímpica serà el següent, el que confluirà a Los Angeles 2028”, comenta Claudia, que es disposa a afrontar un estiu trepidant: Europeu sub-19 (de l’1 al 6 de juliol, a Grècia), Mundial sub-19 (del 23 al 30 de juliol a Texas) i Mundial sub-21 (del 21 al 27 d’agost, a Portugal). “Espere poder amb tot. Enguany, estic en Segon de Batxiller i és un any complicat. Si tot va bé i m’incorpore a la Universitat, a partir de setembre, ja estaré a València i reforçaré els meus entrenaments per a guanyar en físic”, comenta.

Per part seua, Daniela Grañana encara és jove, molt jove. Només té 15 anys. De fet, encara és cadet de segon curs. És a dir, disposa de molt de temps per davant per a decidir cap a quina disciplina, si la ruta o la pista, encaminarà la seua trajectòria. “Les dues m’agraden per igual. Ara mateix, no soc capaç de dir quin de les dues triaré. De moment, mentre puga, compaginaré totes dues modalitats”, assenyala Daniela, ciclista natural de la localitat castellonenca de Traiguera i que va signar una temporada 2021 de somni. Va acumular quatre medalles d’or en proves individuals (persecució individual, 500m, eliminació i puntuació) en el Nacional cadet de pista. A més, va concloure la general de la Copa d’Espanya cadet de carretera en la segona posició. És a dir, sota sostre i a l’aire lliure. Grañana és capaç de brillar en qualsevol escenari.

De moment, Daniela ha tornat a començar 2022 en gran. Al febrer, es va proclamar campiona d’Espanya cadet de omnium i madison. I a l’abril, més podis: or en persecució individual i puntuació, i plata en escratx. “Els meus pares tenen una escola de ciclisme, un esport amb molta tradició familiar. És a dir, en certa manera, estava predestinada a practicar-ho. De fet, tinc una germana bessona, Andrea, que també ho practica”, explica Daniela Grañana, qui entrena “en la zona nord de la província de Castelló per a la ruta, i en el velòdrom Luis Puig, per a la pista. En carretera, de moment, em van bé els recorreguts sinuosos, exigents, amb pujades i baixades. Encara no sé com respondré davant ports de muntanya més durs. En la pista, com a fondista, les meues dues proves preferides són la madison i la persecució individual. Quant a les meues característiques, crec que soc mentalment fort, ambiciosa i sé llegir les carreres. Ara bé, considere que he de millorar en el psicològic, en el mental. He d’aprendre a gestionar els nervis abans de les proves”. Següent repte: el Campionat d’Espanya cadet en ruta. Serà del 30 de juny al 2 de juliol a la província de Valladolid.