Continuem repassant com viuen alguns dels components del Projecte FER la crisi sanitària que ha generat la COVID-19. Hui, ens ocupem de tres esportistes especialment afectats, per la modalitat que practiquen. Són els nadadors paralímpics José Antonio Marí, Ariadna Edo i David Levecq. El primer va aconseguir, el passat 7 de març, la mínima B (és a dir, el seu passaport virtual) per als Jocs Paralímpics de Tòquio. Establit a Barcelona des de fa uns anys, entrena en el Centre d’Alt Rendiment de la capital catalana. Però, quan la situació va començar a agreujar-se, es trobava a València. “Abans que es decretara l’estat d’alarma, vaig viatjar de nou a Catalunya, en concret, a Creixell, un poble costaner a la província de Tarragona. Ací estic amb la meua parella i estem més tranquils”, apunta.
El nadador valencià confessa que elcoronavirus“ ha sigut un colp dur. A partir de la segona quinzena de març, tenia previst començar un nou pla de preparació enfocat ja cap al Campionat d’Europa de finals de maig a Portugal. Estava il·lusionat i motivat. Ara, amb un futur incert, no sé molt bé què passarà i sí que hi ha un poc de desmotivació, però és el que toca i hem d’assimilar-ho de la millor manera possible”, assenyala. Amb el coneixement que els Jocs Paralímpics se celebraran del 24 d’agost al 5 de setembre de 2021, Marí espera que li “respecten” la marca obtinguda a Barcelona i es mantinga la seua plaça virtual a Tòquio.
David Levecq, però, encara estava en ple procés de buscar la mínima que li permetera acompanyar José Antonio fins al Japó. David també entrena a Barcelona. “He preferit quedar-me ací i no viatjar a València. Temia, com així ha passat, que la situació encara es complicara més. Levecq, veu experta i autoritzada, està expectant i a l’espera de saber quins campionats podran valdre per a aconseguir l’anhelada mínima. Tant ell com José Antonio Marí es mostren alineats en el pensament que “és una decisió encertada i un alleujament per a tots que en 2020 no hi haja Jocs i s’hagen ajornat al 2021”, expliquen.
Per la seua part, Ariadna Edo, també pendent de la classificació paralímpica, pensa que tota esta greu crisi sanitària “està tenint un impacte molt gran en la nostra preparació. Estem sense poder entrenar. Veig que és una situació molt anormal i molt perjudicial per a tots els esportistes”, conta, molt preocupada.
Ariadna Edo és, dels tres nadadors, l’única que viu i entrena a Madrid. Va optar per tornar a sa casa, a Castelló, després de l’anunci de tancament del CAR. “Ara mateix, la situació és molt complicada i em preocupa molt el que estem vivint a tot el món. Encara no em pose en la situació que estarem bastant de temps sense exercitar-nos normalment. Estem a l’espera que comuniquen el nou calendari de competicions per a, una vegada que tot això passe, poder centrar-nos a aconseguir el bitllet olímpic. Encara que ara mateix el que és més important és frenar i controlar el virus. Per damunt dels nostres interessos i preocupacions com a esportistes d’elit, hem de col·laborar com a persones i seguir totes les recomanacions que se’ns donen”, argumenta.
A l’hora de continuar fent les rutines d’entrenament, els esportistes fan, en major o menor mesura, el que poden dins de casa. Més difícil és, en el cas dels nadadors, el fet que necessiten una instal·lació específica per a exercitar-se. De moment, se centren a intentar mantindre l’estat físic. Levecq, per exemple, ha comprat aparells de gimnàstica per a casa, José Antonio Marí tenia l’esperança de poder nadar a la platja. “Pensava que ací estaríem millor, i que pordíem fins i tot nadar amb neopré a la platja, però tampoc. Dispose de material esportiu amb el qual intentaré fer exercici cada dia, però ho hauré de fer en un pati exterior dins de l’habitatge”, explica. Ariadna ha rebut unes taules del seu entrenador amb les quals s’exercita també a casa.
