Preolímpics ajornats. Esdeveniments puntuables cancel·lats. Competicions de tota condició suspeses. Centres d’alt rendiment tancats… La crisi sanitària de la COVID-19 també ha dinamitat el món de l’esport. A més, en un moment especialment sensible: a tan sols quatre mesos dels Jocs Olímpics de Tòquio. Pese a l’inquietant escenari, el Comité Olímpic Internacional a penes pestanyeja. Es manté quasi impertorbable. Es mostra inflexible. Siga per inconsciència, per temor a un desastre econòmic de grans dimensions o per voler difondre un missatge d’optimisme davant el pànic mundial generalitzat, repetix, una i mil vegades, que els Jocs arrancaran en la capital japonesa el dia previst, el 24 de juliol. A l’espera de l’evolució de la pandèmia, sí que és evident que el coronavirus ha condicionat tot el procés previ a Tòquio 2020 i, sobretot, la preparació de molts esportistes. En els pròxims dies, coneixerem els testimoniatges de diversos components del Projecte FER. Hui, els dos primers: Néstor Abad i Lidón Muñoz del Campo.
“Com un lleó engabiat”. Així se sent Néstor Abad, integrant de l’equip espanyol de gimnàstica artística. L’esportista alacantí es troba al seu Alcoi natal des de dimarts passat, un dia després que quedara tancat el Centre d’Alt Rendiment de Madrid, el cor de l’olimpisme nacional. Néstor porta ja una setmana sense les seues inseparables anelles, barra fixa o poltre. “Bàsicament, durant estos pròxims dies, em centraré en l’entrenament físic. Sense instal·lacions, no puc fer meravelles”, assenyala el gimnasta FER. Abad intuïx que el degoteig d’esdeveniments cancel·lats serà incessant. De moment, han suspés la Copa del Món d’Alemanya, prevista per al pròxim cap de setmana. Sembla improbable que es dispute la Copa del Món de Tòquio, programada a principis d’abril. I està en l’aire el Campionat d’Europa (26-31 de maig, a Bakú).
Per tot això, Néstor Abad es va quedar perplex quan va escoltar, fa pocs dies, la rotunditat mostrada per Juan Antonio Samaranch, vicepresident del Comité Olímpic Internacional. “Em va sorprendre una resposta tan categòrica sobre la disputa dels Jocs de Tòquio. I em va fer gràcia la recomanació que ens va traslladar als esportistes que continuem entrenant i preparant-nos. Com ho farem si, com a mínim ací a Espanya, han tancat tots els centres d’alt rendiment, amb tot el que això suposa per als qui ara no tenim instal·lacions on entrenar”, conclou l’esportista d’Alcoi.
El segon testimoniatge d’esta entrega correspon a Lidón Muñoz del Campo. La nadadora castellonenca descomptava els dies per a l’arribada de l’1 d’abril. Durant aquella jornada, anava a iniciar-se a Sabadell el Campionat d’Espanya Open de Primavera, el certamen en el qual Lidón havia de certificar el seu bitllet olímpic després d’haver obtingut la mínima a Amsterdam el mes de desembre passat. Però el pla s’ha esvaït. “Estava concentrada en el Centre d’Alt Rendiment de Sierra Nevada, però divendres, quan es va anunciar l’estat d’alarma, vam haver de tornar-nos-en en furgoneta. Ara estic a Barcelona, i ací seguiré uns dies amb la intenció de no eixir de casa”, comenta la nadadora FER.
Sobre com pensa afrontar les pròximes jornades, Lidón reconeix els seus dubtes i incerteses. “De moment, estaré inactiva unes jornades. M’ho prendré com un descans. A partir d’ací, poca cosa més puc dir. Desconec quan podrem tornar a submergir-nos en una piscina. Si esta situació es prolonga més del compte, hauré d’intentar, en la mesura que puga, no perdre del tot la forma. Caldrà fer exercicis físics a casa. No podem estar molt de temps parats i que la tornada, quan arribe, siga començar de zero”, comenta, resignada, Lidón. Mentalment, està “millor. La setmana passada sí que vam entrar en estat de xoc quan vam començar a saber que tot es cancel·lava”. Respecte als Jocs de Tòquio, la castellonenca entén que el COI estiga apurant al màxim per a evitar parlar de suspensió o cancel·lació, “però veient com es desenvolupen els esdeveniments, i tenint en compte que la crisi pot arribar a més països, soc escèptica i tinc molts dubtes. Pot ocórrer perfectament que molts esportistes ens perdem setmanes o fins i tot mesos d’entrenaments, la qual cosa seria finalment insostenible”, sentencia Lidón.
