Compte arrere per al Campionat del Món de pista a Holanda

Sense festes per a Ricardo Ten i Maurice Eckhard. Al mateix temps que la ciutat de València i moltes localitats de la Comunitat Valenciana es disposen a celebrar les falles, dos dels principals esportistes paralímpics del Projecte FER s’han d’abstraure de l’atmosfera festiva. Hi ha una raó molt poderosa: la imminència del Campionat del Món de ciclisme paralímpic en pista. La cita, prevista a Holanda, del 14 al 17 de març, representa un dels grans esdeveniments de l’esport adaptat a nivell internacional en un any, com este, preolímpic. A l’estiu, arribarà el Mundial de ruta. Curiosament, també amb als Països Baixos.

En el velòdrom holandés, un dels grans reclams serà Ricardo Ten (categoria de discapacitat MC1). Amb 43 anys, el longeu i llorejat esportista FER tornarà a absorbir l’atenció dels focus. En pocs dies, Ten defensa la corona universalconquistada l’any passat en la prova de persecució individual de 3 km a Rio de Janeiro. “L’objectiu no pot ser un altre que revalidar la medalla d’or. En primer lloc, per reeditar l’èxit de l’any 2018; i després, perquè estem a poc més d’un any dels Jocs de Tòquio i hem de continuar aportant la nostra contribució perquè la delegació espanyola siga tan nombrosa com siga possible a la capital japonesa” apunta Ricardo. El ciclista valencià no solament disputarà la persecució de 3 km. També farà la prova d’1 km, en la qual es va penjar el bronze en el Mundial de 2018, i l’escratx, modalitat en la qual va patir una aparatosa caiguda en el velòdrom carioca de Rio de Janeiro. Totes estes proves se separen per categories de discapacitat; si bé, només la persecució de 3 km forma part de l’agenda de Tòquio 2020.

Ricardo Ten ha aconseguit que cada compareixença seua siga sinònim d’expectació, d’emoció, d’espectacle… i d’exigència. Tot i que només fa 2 anys que es dedica al ciclisme de manera regular, l’esportista valencià compta les actuacions per podis. Se li assigna una medalla abans de començar a competir. Una pressió que Ricardo gestiona amb naturalitat, amb ofici, amb experiència, sense escarafalls. “Clar que sé que de mi s’espera una medalla en este Mundial. En sóc conscient i ho porte bé. Jo també ho desitge. No hem d’oblidar que, de cara als Jocs de Tòquio, sense descartar brillar en la ruta, els meus principals esforços i energies se centraran en el velòdrom; en concret, en la prova de persecució individual de 3 km. Per tant, este Mundial d’Holanda serà com una referència molt fiable de cara a Tòquio 2020”, assenyala Ten.

L'objectiu no pot ser un altre que revalidar la medalla d'or del passat any en la persecució individual de 3 km

Ricardo Ten

Però Ricardo no viatjarà sol a Holanda. L’acompanyarà Maurice Eckhard (MC2), un altre il·lustre veterà de 35 anys. Lluny queden les 3 medalles de bronze aconseguides per Maurice en la persecució individual de 3 km en els mundials de pista d’Alemanya 2002, Suïssa 2006 i França 2007. “Reconec que pujar al podi és molt complicat. Tinc un objectiu més modest: millorar la desena posició aconseguida l’any passat a Rio de Janeiro i acabar la competició entre els 6 primers. En l’actualitat, les meues principals opcions passen per la ruta, per la carretera. No obstant això, vaig a Holanda amb moltíssima il·lusió i motivació”, assenyala Maurice. En el velòdrom dels Països Baixos, Eckhard també afrontarà la prova d’1 km, on en 2018 va ser dotzé, i l’escratx. Compte arrere, per tant, per al Campionat del Món de ciclisme en pista paralímpic, una de les principals cites del Projecte FER el mes de març.