Una barreja de nostàlgia i desig de reivindicar-se conviuen en la ment de Conxa Montaner. Dos sensacions enfrontades que lliuren un pols molt especial. I molt equilibrat. Hi ha dies i moments en els quals s’imposa l’enyorança quan l’esportista valenciana es remunta en el temps, tira la vista enrrere, recorda tot allò que ha aconseguit, i repara en que el final del camí està prop. No obstant, existixen altres instants en els quals el seu gen competitiu, el seu proverbial inconformisme i la seua resistència al pas del temps guanyen la partida. Li recorden que el seu darrer repte no és del tot impossible. I és tan grandiós que mereix totes les energies i ganes. En el compte enrrere de la seua carrera esportiva, l’atleta de L’Eliana, de 35 anys, s’ha proposat arredonir la seua trajectòria amb la presència en els seus quarts Jocs Olímpics. L’objectiu té noms i cognoms: 6,70m. Éste és el registre que Conxa ha d’abastar per a participar en el salt de llargada de Rio 2016 durant el proper estiu. En ple assalt al seu gran últim desafiament, així s’expressa Conxa.
En els últims dies, quina de les dos sensacions guanya el pols, l’enyorança o les ganes de seguir reivindicant-te?
A mitges. Diriem que hi ha un empat. No tots els dies trobe l’espurna i la motivació que tenia quan era més jove. Però, quan les recupere, torne a animar-me perquè sé que poc abastar els meus objectius.
A mig any escàs dels Jocs de Rio, com valores les teues opcions d’abastar la mínima dels 6,70m? Creus que realment pots aconseguir-la?
Sí, sense dubte. Si mires els resultats de la Copa de la Reina, veus un pobre 6,02m. Però els presents en la competició, van comprobar que puc arribar molt més lluny. La marca no reflectix el meu estat de forma reial, que és bo. La mínima olímpica no és fàcil, però tampoc és inabastable.
Hui en dia, encara és prompte per a aconseguir o apropar-se a la mínima? Caldrà esperar a l’aire lliure o ja mateix podries abastar-la?
Reitere. Me veig molt bé; per tant, vaig a disputar totes les proves per a aconseguir-la, perquè mai no saps quin dia va a ser el especial. L’atletisme és talent, treball i també un percentatge de sort. Però eixa sort cal buscar-la. Els anys m’han ensenyat que qualsevol dis es bo per a botar molt lluny.
Enguany, abans dels Jocs de Rio, se celebren el Campionat del Món en pista coberta en març i l’Europeu a l’aire lliure en juliol. Quins són els teus plans.
M’encantaria anar a tots els Campionats Internacionals. Me faria molta il.lusió disputar el Mundial de pista en Portland, però soc realista i ho veig complicat. Potser tinga més opcions d’estar en l’Europeu a l’aire lliure d’Amsterdam en el mes de juliol. I per descomptat, el gran somni es participar en els meus quarts Jocs Olímpics.
Per últim, disputes o no disputes els Jocs de Rio, estem davant l’últim any de Conxa Montaner en l’alta competició?
Quasi segur. Però encara no ho puc garantir. Anem a esperar uns mesos.
