Per dret propi, el taekwondo s’ha convertit en una de les modalitats que més simpatia desperta en l’afició espanyola a l’esport. La seua fiabilitat i productivitat en els Jocs Olímpics (així va quedar demostrat, de nou, a Rio 2016) li concedeix una gran popularitat. El llistó tornarà a estar molt alt a Tòquio 2020. Una de les grans il·lusions del Projecte FER per a este proper cicle olímpic passa per aconseguir la presència d’un dels seus taekwondistes a la capital nipona. Sent molt difícil, l’objectiu no és del tot utòpic. Caldrà seguir molt de prop l’enlluernadora i meteòrica evolució de la gandiana Blanca Palmer, qui durant el passat mes de maig, i amb tan sols 17 anys, es proclamava subcampiona absoluta d’Europa. I caldrà parar atenció a dos xics, als alacantins Raúl Martínez i Daniel Ros. Dos esportistes amb les seues carreres llançades, però que necessiten d’una esquenada, d’un recolzament, d’una autoafirmació.
La desitjada consagració no va arribar en la gran competició d’este any que ja expira. Tots dos havien abrigat moltes esperances d’aconseguir-la a l’Europeu de Suïssa. Però van topar amb la més crua realitat i amb una prematura eliminació. Una decepció de grans dimensions. Sobretot, perquè en les últimes temporades, els dos taekwondistes alacantins havien aconseguit brillants resultats en certàmens internacionals. Així, el 2015, Raúl (categoria de menys de 80 kg) va acumular fins a quatre ors en altres tants Open (Alexandria, Luxor, Tel Aviv i Varsòvia), mentre que Daniel va ser or a l’Open d’Alexandria, plata a l’Open de Tel Aviv i bronze en els Jocs Europeus de Bakú. I el 2016, Raúl es va adjudicar l’Open de Bèlgica i va aconseguir el bronze a la Copa President d’Alemanya, competició en la qual Daniel (categoria de menys de 87 kg) es va penjar l’or.
Ara, el il·licità Raúl Martínez, de 25 anys, i el catralenc Daniel Ros, a punt de complir els 23 anys, destapen el nou exercici esportiu amb la participació a principis de novembre a l’Open de Croàcia. Més tard, ja en 2017, arribarà el Campionat d’Espanya, on els dos esportistes FER apenes troben oposició per a adjudicar-se el títol un any rere l’altre. I al mes de maig, la cita que apareix amb gran riquesa tipogràfica a les seues agendes i que exerceix una poderosa força en les seues ments: el Mundial, previst a Corea. Encara que com a primer pas han d’aconseguir la classificació, no hi ha dubtes sobre l’obtenció dels esmentats passaports. Una vegada al país asiàtic, buscaran el gran colp esportiu. El que se’ls va resistir al certamen universal de 2015 a Rússia, i en l’Europeu de 2016 a Suïssa. El salt de qualitat que els permeta consolidar el seu somni olímpic de Tòquio.
