Daniel Ros i Javier Chicote reapareixen en l’Europeu de pesos olímpics

Atípic, estrany i difícil com pocs,l’any 2020 comença a albirar el final. També, en l’aspecte purament esportiu. Pocs reclams apareixen ja en el calendari. Un dels comptats esdeveniments internacionals que encara se celebraran en les pròximes jornades és el Campionat d’Europa de pesos olímpics de taekwondo, que se celebra a Bòsnia ien el qual demà dijous competiran tres esportistes masculins del Projecte FER: Raúl Martínez, Daniel Ros i Javier Chicote. Ahir parlàvem amb Raúl. L’il·licità torna a un tapís 1 any i 4 dies després. L’última compareixença es remunta al passat 7 de desembre de 2019, quan va aconseguir, a Moscou, el passaport per als Jocs Olímpics de Tòquio. Hui, és el torn de Daniel Ros i de Javier Chicote.

Daniel Ros partix pràcticament de zero. Va arribar a ser un ferm candidat als Jocs de Tòquio. Però el seu somni olímpic va quedar truncat a causa d’una lesió a la mà dreta que el va obligar a passar dos vegades pel quiròfan. 2019 es va convertir en un any pràcticament erm, buit, en blanc. Amb tot, encara va poder reaparéixer en l’últim tram del curs passat.

Va disputar tres esdeveniments: el Gran Premi de Tòquio, el Gran Premi de Bulgària i l’Europeu de pesos olímpics a Itàlia; però, com el mateix Ros s’encarrega de recordar, “sense grans aspiracions. Més aviat per a provar-me i recuperar sensacions. En realitat, m’havia plantejat la tornada plena i efectiva per a 2020. Vaig arrancar este nou període amb alts i baixos. Em vaig proclamar campió d’Espanya, però no em va anar gens bé el doble torneig celebrat a Suècia durant el mes de febrer. I quan començava a sentir-me millor, va arribar la parada per la pandèmia. Per tot això, sí que es pot dir que, de nou, torne a començar de zero”, comenta el taekwondista alacantí.

De cara al certamen previst demà a Bòsnia, Daniel Ros es troba “amb moltes ganes. No competisc des de fa quasi 10 mesos. Mai havia estat tant de temps sense xafar un tapís. Des de juliol, estem entrenat amb molta intensitat per a tornar amb garanties. Dit això, no em marque objectius concrets. Em propose, més aviat, provar coses i recuperar sensacions”, comenta l’esportista alacantí. A pesar de tot el que ha passat durant l’any i tot i les incògnites que envolten el futur, Ros té la intenció clara de cobrir el nou cicle olímpic, el que confluirà a París

“Encara tinc 27 anys. Ja he superat la decepció de quedar-me fora de Tòquio. No va ser fàcil, perquè a finals de 2018, quan vaig patir la lesió a la mà dreta, em veia amb moltes possibilitats d’aconseguir el passaport. Però repetisc, això ja és història. Ara, només desitge que la situació es normalitze com més prompte millor. I a partir d’ací, per totes. Amb la màxima de les ambicions i motivacions. I per descomptat que m’il·lusione amb París 2024”, comenta Ros.

Per la seua banda, Javier Chicote (Paiporta, 22 anys) va lamentar, com pocs, la irrupció de la COVID-19 i totes les nefastes conseqüències que ha tingut. L’esportista valencià havia començat l’any amb el seu millor resultat de sempre, medalla de bronze en la Copa President d’Europa, torneig celebrat a Suècia. Precisament, este èxit és el que li ha permés competir demà en l’Europeu de pesos olímpics a Bòsnia.“Vull disfrutar. Són ja molts mesos sense fer el que més m’agrada, competir. Ho he preparat a consciència, però, sobretot, aspire a passar-m’ho bé. Després de tot el que hem viscut, tornar a un tapís i disputar un esdeveniment oficial ja és una alegria enorme”, comenta Chicote.

Vull disfrutar. Són ja molts mesos sense fer el que més m’agrada, competir.

Javier Chicote

Des de fa algunes temporades, l’esportista de Paiporta competix en la categoria de menys 74 kg. Però en esta ocasió, com que és un campionat europeu de pesosolímpics, ho farà en la categoria de menys 80 kg, la mateixa en què es troba Raúl Martínez. “M’he vist obligat a pujar de pes i m’he esforçat molt en el gimnàs per a guanyar musculació. Desitge que el canvi no em penalitze molt, encara que, òbviament, ho acusaré. No obstant això, el meu somni és ser olímpic. Per tant, més tard o més prompte hauré de fer el salt. Veurem de què soc capaç a Bòsnia. Com sempre, els meus objectius són ambiciosos, però soc conscient que, després d’una parada tan llarga, puc cometre errors. Es tracta de minimitzar-los”, conclou Javier.