Determinades decisions transcendentals que la vida obliga a prendre comporten dubtes, mals de cap, desvetllaments. Sincer i honest, a David Casinos no li importa reconèixer que, des de la conclusió dels Jocs Paralímpics de Rio, més d’una nit i més de dos li havia costat conciliar la son pensant que rumb esportiu prendre. Per moments, la seua ment era un volcà en erupció. Què fer? Seguir competint al màxim nivell en atletisme? ¿Deixar el llançament de disc i endinsar-se en una altra modalitat esportiva amb el ferm propòsit de completar tot el cicle paralímpic i arribar a Tòquio 2020? ¿Renunciar per complet al somni de viure com a atleta uns sisens Jocs i, per tant, començar una etapa personal totalment nova? Al final, el longeu i llorejat representant del Projecte FER ha pres la determinació de seguir practicant esport i de fer tot el possible per plantar-se a Tòquio. Però molt possiblement no siga en atletisme. El de Montcada s’endinsa en el rem.
El que s’ha exposat és tan qual, veritat? Has vixcut setmanes d’una profunda reflexió interna…
Així és. No és angoixa, però sí moltes reflexions sobre quin camí prendre. Sé que tinc una edat i que, com vaig dir a Rio, la meua època daurada en l’atletisme ja va passar, ja és història. Però, al mateix temps, em trobe molt bé. Crec que encara estic en condicions de rendir al màxim nivell i d’intentar arribar a Tòquio 2020, encara que sigui en un altre esport.
“Crec que encara estic en condicions de rendir al màxim nivell i d’intentar arribar a Tòquio 2020, encara que sigui en un altre esport”
Al final, has decidit seguir fent esport, però des d’ara compaginarás l’atletisme i el rem. En tot cas, l’opció més seriosa de competir en els Jocs de Tòquio 2020 passa pel rem. És així?
Sí. De moment, seguiré entrenant l’atletisme. Si puc, m’agradaria competir al Campionat del Món del proper mes de juliol a Londres. Però ja no és una obsessió, ja no és una prioritat. Alhora, vaig a iniciar-me en el rem, un esport que s’ajusta molt bé a les meues característiques físiques i en el qual puc estar molt a gust.
Has estat a punt de decidir que posaves punt i final a la pràctica esportiva?
Això mai. Li he donat moltes voltes al meu futur, però en cap moment m’he vist prenent la determinació de deixar de competir. Repetixc que em trobe molt bé a nivell físic. Crec que encara puc aportar coses a l’esport paralímpic espanyol.
¿I no seria millor deixar l’esport paralímpic ara que estàs en el més alt i després d’haver aconseguit el teu cinquena medalla seguida en uns Jocs?
Entenc que hi haja gent que tinga esta opinió. Jo també m’he plantejat està reflexió. Però seguixc amb il·lusió, amb ganes, amb motivació. Sóc jo el que prenc una mena de risc, però em considere una persona assenyada. Si no em veiera en bones condicions físiques i mentals, no donaria este pas.
Finalment. Per què el rem i en quin tipus de modalitat competiràs?
Vull provar amb el rem per diferents motius. Com ja he dit, considere que s’ajusta molt bé al meu perfil físic. Després, València ofereix bones condicions per a practicar-lo i entrenar-lo. Potser, el més difícil siga trobar un equip. La idea és competir en la modalitat de quatre components. Dos d’ells han de ser masculins i dos més, femenines. I dos han de tenir alguna discapacitat sensorial i els altres dos alguna diversitat funcional física. Amb tot, crec que en breu podrem formar un equip. Ja estem en això.
