Quany menys ho imaginava i on menys ho vaticinava. David Levecq va emportar-se este passat diumenge una enorme alegria. També, una gran sorpresa. Una setmana després d’abandonar el Campionat d’Europa amb sensacions agredolces, el nadador paralímpic FER va poder redimir-se en una competició de menor entitat. Són els contrastos de l’esport. Dies abans, Levecq havia sumat dos medalles, un bronze i una plata, en el certamen continental celebrat en Portugal. Però les seues conclusions estaven més prop de la decepció. Les seues marques havien quedat lluny de les famoses mínimes paralímpiques, les portes d’accés als Jocs de Rio. David mai no va perdre l’esperança. Encara que el rellotge ja corria en la seua contra, sabia que disposava encara de més oportunitats. I la llebra va saltar en el context menys esperat. Ni en l’Open de Berlín, ni en el Campionat d’Espanya de clubs, cites previstes per al mes de juny. L’esportista FER va signar virtualment la seua classificació per a Rio 2016 durant la celebració del Campionat autonòmic de natació adaptada en Castelló. En concret, va abastar la mínima B en els 50m lliures S10. La seua situació és idéntica a les de Ricardo Ten, José Antonio Marí Ariadna Edo. Més relaxat i sense la presió de fa poques dates, David, ara sí, es veu en els seus quarts Jocs Paralímpics
Què curiós és l’esport. Abandones trist i amb dubtes el Campionat d’Europa absolut, però només una setmana després, te canvia la sort amb l’obtenció d’una mínima B que t’apropa a Rio. Eres el primer sorprés?
Només en certa mesura. En l’Europeu, vaig fer molt bé els 50m lliures i vaig fregar la mínima B, però en la meua prova principal, els 100m papallona, el resultat no va ser l’esperat. Sabia que en els 50m lliures estava prop de l’objctiu i que, tard o prompte, ho aconseguiria. Potser ho esperava per a l’Open de Berlín, però millor haver-la abastat abans, per descomptat.
Per als no experts, les minims B són com una mena de llista d’espera per si no hi ha sificients mínimes A, veritat?
Sí. En principi, el Comité Paralímpic establix diferents mínimes. La més exigent, però la que t’assegura plenament la classificació per als Jocs de Rio, és la A. Per si no hi ha suficients marques A, como corre en l’actualitat, aquells que aconseguixen la mínima B també poden accedir als ocs. En esta tesitura estem actualmente Ricardo Ten, José Antonio Marí, Ariadna Edo i un servidor. El més normal és que estos temps ens permeten viatjar a Brasil. Ho sabrem amb total seguretat en el mes de juliol.
A més, la mínima B del passat diumenge la vas abastar en els 50m lliures S10, que bo és la teua prova favorita. Altra curiositat…
Així és. La meua especialitat és els 100m papallona, però en Castelló vaig aconseguir la marca en els 50m lliures. Tant se val. Benvinguda siga l’anècdota. En tot cas, tampoc els 50m lliures és una distància estranya per a mi. De fet, en esta prova vaig abastar una plata en Atenes 2.004. Si finalment vaig a Rio, faré les meues tres disciplines habituals: 100m papallona, 50 i 100m lliures S10.
I una volta en Brasil, quines són les teues expectatives. Te consideres capacitat per a sumar la teua quarta medalla paralímpica després de les tres plates obtingudes fins el momento, dos en Atenes 2004 i una en Pekín 2008?
El meu objectiu és millorar les meues marques, tant en les 50m lliures com en els 100m papallona. Si aconseguixc rebaixar els meus registres, de segur que estaré lluitant pel podi. I hi ha una diferencia amb la resta de Jocs. Vaig amb menys presió. Vull gaudir al màxim. Estic convençut que este plantejament me va a ajudar.
Per últim, vas estar en Rio fa apenes un mes. Quina impressió vas emportar-te? Com estan les obres, com es la piscina paralímpica?
A pesar que fa un mes encara faltaven alguns detalls, estic convençut que, en agost, estarà tot acabat i a punt. La piscina és espectacular. La instal.lació es molt bonica. M’il.lusiona molt que els Jocs siguen en una destinació com Brasil. El colorit del pais i l’ambient de la gent van a crear una atmòsfera molt especial.
