És imposible imaginar la vida de Lola Riera sense un stick en les seues mans. El subjecta des de ben xicoteta. Amb tan sols quatre anys, esta valenciana naixcuda en 1991 va començar a jugar al hoquei herba, més que un esport o una afició, una autèntica passió per a l’esportista FER. Lola Riera és l’exemple de maduresa precoç. En l’aspecte personal i en l’esportiu. Només cumplir els 16 anys, va donar el pas de trasladar-se al CAR de Madrid. Separar-se dela seua familia tan prompte, “va ser molt difícil, però era conscient que si volia progresar i millorar, havia de vindre a Madrid (residix en el CAR de la capital d’Espanya”.
Lola complix enguany la seua setena temporada en el SPV Complutense, club amb el qual va guanyar la Copa de la Reina de 2012. La valenciana no només és peça bàsica del seu equip; és, a més, una de les millors jugadores de l’hoquei femení espanyol de l’actualitat. Així ho reflectixen les més de 50 internacionalitats amb la selección absoluta. De moment,el millor resultat amb el combinat nacional ha sigut una quarta plaça en un Campionat d’Europa. Pero Lola té un somni: disputar els Jocs de Río 2016.
I per a volar cap a RIo, abans cal fer escala en València, Perquè el preolímpic de hoquei herba és en la capital de la Comunitat Valenciana. Serà en juny, en la pista blava de les instal.lacions Virgen del Carmen Beteró de València, que tan bé coneix Lola: “és el nostre moment. Jugar un Preolímpic a casa suposa una oportunitat que no podem desaprofitar. Confie en que no ens pese la presió i aconseguim un dels 5 billets per a estar en els Jocs Olímpics”, comenta l’esportista FER.
Estudiant de Medicina, Lola Riera acabava quasi de nàixer quan l’hoquei herba femení espanyol va donar el gran colp amb aquell memorable or en els Jocs de Barcelona 92. “En ocasions he coincidit amb alguna de les històriques campiones i m’han mostrat la seua medalla. Impressiona tindre-la en les mans”, assenyala Lola. Ja en València per a pasar els Nadals, la nostra esportista FER somnia amb tindre una medalla olímpica no en les mans, sinó penjada al coll. I que siga pròpia. València, el proper mes de juny, és el punt d’eixida.
