Un cap de setmana per a enderrocar murs. Per a travessar fronteres que, fins ara, havien resultat infranquejables. Per a trencar maleficis històrics. El Projecte FER ha gaudit d’un episodi esportiu en el qual, de colp, ha espantat vells fantasmes. Exemples no en falten. El més espectacular s’ha localitzat a la ciutat russa de Kazan, seu del Campionat d’Europa absolut de taekwondo i escenari d’un èxit de categoria. El protagonista de tal fita ha estat Daniel Ros, que ahir es va penjar una fantàstica medalla de plata.
Als seus 24 anys, el taekwondista de Catral ha fet cim. S’ha doctorat a nivell internacional. Fins al moment, l’alacantí havia estat cinquè a l’Europeu d’Azerbaidjan 2014, bronze en els Jocs Europeus de Bakú 2015 i cinquè al Mundial de Corea 2017. Perseguia, quasi amb desesperació, un triomf sonor i sonat en este Europeu. Ja el té. Va superar tres combats. Especialment meritori va ser el triomf en semifinals davant un oponent alemany. Ja a la final, només el rus Larin, el número 1 mundial en la categoria de menys 87 kg, el va privar d’ocupar la plaça més alta del podi. En definitiva, tot un missatge en ple equador del cicle olímpic. La presència a Tòquio 2020 no és cap utopia.
La plata de Daniel Ros al Campionat d’Europa de Kazan va tenir també el seu efecte balsàmic. Compensatori. Va atemperar la tristesa i la decepció de Blanca Palmer i Raúl Martínez. Tots dos van caure en els quarts de final i es van quedar a les portes del podi. Dijous, la gandiana va caure per la mínima (3-2) davant d’una rival francesa. Mentrestant, el dissabte, el il·licità va brillar en els seus dos primers combats, però va ser derrotat amb certa claredat en l’avantsala de les semifinals per un contrincant de l’Azerbaidjan, un dels millors taekwondistes en menys de 80 kg. A Raúl, excel·lent competidor i habitual medallista en tornejos internacionals, se li segueix resistint un podi en un esdeveniment de categoria.
Una altra de les esportistes FER que ha trencat un malefici en la seua carrera esportiva durant este recent cap de setmana ha estat Paula Soria. La jugadora alacantina de vòlei platja, de 25 anys, mai havia encadenat dos podis consecutius en només 7 dies. Fa poques jornades, Paula es va penjar la plata al World Tour 1 Estrella de Manila, Filipines. Ahir, va aconseguir el mateix botí en un altre torneig 1 Estrella del circuit internacional. Esta vegada, el disputat a Bangkok, Tailàndia. La jugadora FER i la seua companya, la madrilenya Belén Carro, van perdre en la gran final davant un duo nord-americà. Paula travessa un excel·lent moment de forma. Grans perspectives de cara a les dos grans cites de l’any: els Jocs del Mediterrani, a Tarragona a finals de juny, i el Campionat d’Europa, a Holanda a meitat de juliol.
Mentrestant, Manuel Bargues es va encarregar d’enderrocar un altre dels murs que semblaven impossibles de tirar avall. El tirador FER va recuperar la seua versió més brillant per a completar la millor Copa del Món absoluta d’esgrima de la seua carrera. A més, va ser a la de París, en una de les més prestigioses i multitudinàries de tota la temporada. Divendres, va ser un dels 32 millors dels 305 participants i, per primera vegada, va poder accedir a la jornada de dissabte, on esperen els 32 primers classificats del rànquing internacional. Ja entre els 64 elegits, va ser capaç de superar el primer assalt. Finalment, va caure quan només quedaven 32 tiradors en el tauler de la competició. Al remat, brillant 17a plaça. Tota una injecció d’optimisme per rellançar una trajectòria que havia perdut força en els darrers temps.
Per acabar, dos apunts. En handbol femení, l’Roques Gran Canària de Silvia Navarro no va poder conquerir el trofeu de l’EHF Challenge Cup. Després de l’empat a 22 registrat en el partit d’anada, el conjunt insular estava obligat una gesta: guanyar el partit de tornada a Polònia, a la pista del Lublin. Encara que va arribar als últims cinc minuts amb opcions, va acabar perdent per 27-23. En tot just un mes, Silvia Navarro s’ha quedat sense Copa, sense lliga i sense el trofeu internacional. Finalment, els equips masculí i femení del Platges de Castelló es proclamaven dissabte passat a Barcelona campions d’Espanya de clubs en categoria sub’20. Diversos atletes FER van contribuir a la consecució de tals èxits. En nois, Aimar Palma, Carlos Muñoz Lacedón, Jorge Dávila i Eloy Forner i tres atletes que pertanyen al Garbí de Gandia, però que, en aquesta ocasió, defensaven el Playas: Víctor Faus, Luis Salort i Enrique Llopis. En fèmines, va participar Claudia Conte.
