Dos esprints finals d’alt voltatge

Cor en un puny. Respiració continguda. Dits creuats. Pulsacions accelerades. Màxima emoció. No apte per a cardíacs. Qualsevol de les expressions enumerades es podran llegir i escoltar esta setmana amb motiu del desenllaç de la lliga de futbol més igualada i interessant dels últims anys. Però, també, tots estos enunciats són aplicables a la decisiva setmana que afronten dos esportistes del Projecte FER. El destí ha volgut que tot el treball, esforç i sacrifici invertits durant molts mesos es convertixquen en recompensa o frustració en apenes uns dies o unes hores. Laura Gómez i Rafa Andarias dirimixen esta setmana la seua classificació per als Jocs de Rio 2016. El tot o el res es dilucida en temps rècord. De fet, este proper dissabte, tots dos sabran si viatgen o no a Brasil este proper estiu. La línia entre la gloria i el sentiment de buit es presenta més prima que mai.

Obviament, els resultats i mèrits acumulats en els últims mesos I anys no són esterils. Tant Laura com Rafa arriben a este últim colp de renyó gràcies a la trajectòria descrita des de fa un temps. Ara bé, la rúbrica al passaport més desitjat pasa, en gran mesura, pel que ocòrrega en estes últimes competicions, les definitives per a concedir o denegar les places olímpiques o paralímpiques en les seues respectives modalitats. I com que, en tots dos casos, la igualtat és extrema i ferotge, al paradís esportiu es pot accedir de dos maneres: o per l’excelència pròpia o per les errades alienes. Allò de només pot quedar-ne un cobra més vigencia que mai.

Laura Gómez posa punt i final a la seua voràgine preolímpica en el Grand Prix de Kazajistan. Durant l’últim any i mig, des que va començar 2015, la judoca valenciana ha estat present en 25 competicions: 15 en l’anterior curs, 10 en l’actual exercici. La penúltima s’ha desenrotllat este passat cap de setmana en el Grand Slam de Bakú, capital d’Azerbaiyan, on l’esportista FER va abastar una meritòria cinquena plaça. El vertiginós i desbocat viatge arriba a la seua darrera estació este divendres. A dia de hui, Laura estaria classificada per als Jocs de Rio. Però seguix en límit. A l’igual que altres quatre o cinc aspirants. En la seua ment, es barregen la il.lusió i la prudència. Es veu en Brasil, però al mateix temps és conscient que encara no pot cantar victòria.

Més simplificada es presenta la lluita que manté Rafa Andarias. El regatista paralímpic de Xàbia, reserva en els Jocs de Londres 2012, també ha sigut protagonista d’un incesant carrusel d’events durant els últims 12 mesos. Però en realitat, el tram de resultats  amb més incidencia en la carrera paralímpica ha sigut el desenrotllat durant els primers quatre mesos de 2016. Quatre eren les proves puntuables, i cinc el ramillet d’aspirants nacionals a l’únoca plaça disponible per a competir en la modalitat de 2.4mR durant els Jocs de Rio. Després de la celebració de tres competicons, la competència ha quedat reduïda pràcticament a dos candidats: l’andalús Arturo Montes o l’esportista FER Rafa Andarias. La solución es coneixerà esta mateixa setmana, en la prova que va a disputar-se en el Lago di Garda, Itàlia. En esta mateixa regata, pero en 2015, Andarias va ser segon. Si repetix resultat, molt possiblement dissabte ho puga celebrar.