La boxa és un metàfora de la vida. Cada dia cal alçar-se per a lluitar, per a esquivar els colps. I si algún d’ells et tomba, cal posar-se en peu i tornar a començar.
Una forma de vida que Jhonatan Saavedra va elegir fa molt de temps. Malgrat la seua joventut, sap que ningú li va a regalar res i que tot el que aconseguixca serà gràcies al seu treball i esforç diari en el vell gimnàs del barri San Cristòfol.
Eixe mateix escenari va ser testimoni d’una reveladora i sincera conversa entre dos amants de la boxa, dos amics i, alhora, entre l’entrenador i el seu deixeble. Jhonatan Saavedra i Sento, el seu preparador, van fer un recorregut de tot el que han vixcut des del moment en que esta modalitat esportiva va unir els seus camins.
Una mirada cap al passat que, com revela el propi esportista, els ha permés als dos parlar obertament de certs temes que pràcticament no havien tractat mai. Però també per a obtindre el compromís que els dos van a treballar dur per a superar la barrera de la falta de confiança que té Saavedra en si mateix.
“La falta de confiança és la pitjor barrera que tinc. És un tema que he parlat amb Sento moltes vegades. És algo que he de superar”.
I es que, a pesar de tot el que ha aconseguit, Jhonatan continua dubtant de si mateix. Un hándicap, que com el propi esportista reconeix, ha de superar. “La falta de confiança és la principal rémora i obstacle que tinc. És un tema que he parlat amb Sento moltes vegades. És un llast que he de vencer. Però es complicat per a mi, ja que a Espanya no hi ha moltes competicions. I quan ixes fora, veus gent molt més preparada i aleshores et vénen les pors i els dubtes. Encara així, quan arranca el combat te n’adones que la diferència no és tan gran. Però quan comences, tens eixa falta de confiança”
Este és el rival més gran i més important al qual haurà de guanyar Jhonatan Saavedra. Un repte que el seu entrenador l’anima a que supere, ja que , com li ha dit en moltes ocasions, té un talent innat per a la boxa i ha naixcut per a ser un campió.
