És una de les integrants més mediàtics del Projecte FER. Encara no ha complit els 28 anys, pero la biografia d’Anna Sanchis (Xàtiva, 18/10/1897) ja presenta molt de contingut. Vital i esportiu. No debades, és ciclista d’elit, està acabant la carrera de medicina i, durant un temps, tocava el violoncel. Una dona polifacètica, la trajectòria de la qual ha sigut un permanent vaivé. Castigada sense pietat pels problemes físics, ha abastat, per fi, l’estabilitat esportiva en el Wiggle Honda anglés, un dels equips més prestigiosos del panorama internacional. Quan es remunta en el temps i evoca el passat, observa el molt que ja ha vixcut. No obstant, el futur està encara per escriure i descobrir. Reptes i objectius no li’n falten. Ganes i il.lusió, tampoc.
Son pare va ser ciclista professional entre els anys 1984 i 1991, un dels gregaris de més nom de l’época i que va estar baix les ordres de Perico Delgado i Marino Lejarreta. Sa mare va obrir una botiga de bicicletes, que continua regentant en l’actualitat, Amb tal entorn, no sorprén que Anna Sanchis s’iniciara en la pràctica d’esta modalitat esportiva amb tan sols cinc anys. “Vaig començar molt joveneta i, quasi sense adonar-m’en, ja estava participant en carreres oficials nacionals i internacionals. I als 18 anys, ja vaig córrer el meu primer Giro d’Itàlia”, recorda l’esportista FER. El seu palmarés és molt extens. I més que ho podria haver sigut si les lesions no s’hagueren acarnissat amb la ciclista de Xàtiva, que ha patit tres operacions de genoll, un trencament del costat i altre d’escafoides en tan sols quatre anys.
La seua punta de rendiment i resultats es localitza en l’exercici de 2008. Pocs mesos després de sotmetre’s a una operació de genoll, i amb tan sols 20 anys, Anna Sanchis abastava la setena plaça en el Giro d’Itàlia i disputava els Jocs Olímpics de Pekin 2008, en la prova de fons en carretera dels quals concloïa en una brillant dinovena posició. Després, altra etapa de foscor i adversitats amb més lesions i visites al quiròfan.
2012, l’any del seu rellançament
En esta permanent alternança de pujades i baixades, i després de la frustració que li va provocar perdre’s els Jocs de Londres per falta de fons i recursos, el moment de bonança per a Anna Sanchis va tornar en 2012. En eixe any, la ciclista de Xàtiva es proclamava campiona d’Espanya de contrarrellotge i fons en carretera, guanyava la general absoluta de la Copa d’Espanya, s’adjudicava nombroses carreres nacionals i aconseguía destacades classificacions en proves internacionals. En eixe any no va estar en el Giro a causa del veto d’un sponsor al que la ciclista valenciana havia denunciat per impagament. Però un any més tard, en 2013, i després de 5 anys de la seua última participació, va retrobar-se amb el Giro, edició en la qual abastava la setzena posición. Just en este moment, i amb la crisi econòmica arribant a la seua màxima intensitat, Anna Sanchis comença a vore’s assaltada pels dubtes al voltant del seu futur i la seua continuitat en el món del ciclismo. La paraula retirada rondava la seua ment. Fins que una telefonada va canviar el curs de la seua historia.
“La cridada del Wiggle-Honda va revitalitzar-me, va animar-me. Demostrava que tot l’esforç realitzat durant tants anys no havia sigut estèril. Abandonar l’equip Bizcaia-Durango me provocava llàstima i enyorança, però havia de donar el pas per a enrolar-me en un conjunt de màximes aspiracions”, confesa l’esportista de Xàtiva. Anna ja es prepara per a competir en un nou Giro en la primera quinzena de juliol. “No me marque cap objectiu; en els inicis, hauré d’ajudar a la nostra cap de files que partix com a una de les principals favorites al triomf final, després ja vorem com evolucina la carrera”, apunta la valenciana. I en 2016, buscarà la seua segona presència en uns Jocs Olímpics, els de Rio de Janiero. Fins eixe momento, encara hi ha molts quilòmetres que recorrer ,i molts ports per pujar i baixar. Res nou en l’oscil.lant perfil esportiu d’Anna Sanchis.
