L’amalgama d’emocions i sensacions en que va convertir-se la presentación del Projecte FER 2015 va tindre un dels seus instants culminants en l’emissió d’ún vídeo molt especial. El document audiovisual recollia un diàleg sincer i íntim entre la judoka Laura Gómez i el seu pare, Salvador, actual President de la Federació de Judo de la Comunitat Valenciana. Tots dos van mantindre un intercanvi de reflexions i paraules a cor obert. De pare a filla. Sense complexes, sense recels, sense els lligams derivats dels focus i les càmeres. Una escena que va abastar dimensió pública i que representa altra de les esències inherents al FER: la importància de les famílies en el creixement dels esportistes. Perquè sense el suport, el sacrifici, la generositat o la complicitat dels més pròxims, moltes de les històries que integren el FER 2015 no serien posibles.
Més enllà de l’emotivitat del vídeo proyectat durant la possada de llarg del FER 2015, el document emés reflectia l’estreta vinculació de la familia Gómez amb el judo. Més que una simple modalitat esportiva per a Laura i els seus parents, una autèntica passió. Quasi un estil de vida. Va practicar-lo el seu iaio a nivel amateur. També els seus pares. De fet, Salvador va ser campió d’Espanya junior i senior, i va fregar la consecució d’una medalla en un Campionat d’Europa. A més, la seua parella, el vitorià pero valencià d’adopció Sugoi Uriarte, va quedar-se a les portes del bronze olímpic en Londres 2012. No és cap sorpresa, per tant, que l’esportista FER haja incorporat el terme judo al seu compte de twitter.
Però per què Laura va emocionar-se tant durant la gravació de l’esmentat document amb el seu progenitor Salvador. “Perquè l’esport és una barreja d’alegries i decepcions. I en eixe momento de reflexions en veu alta per part de mon pare, me van vindre a la ment instants de decepcions a pesar d’haver intentat per tots els mitjans la consecució d’un objectiu”, confesa Laura. Sense citar-ho expressament, la judoka FER insinua la gran frustració que li va generar el seu descart per als Jocs Olímpics de Londres 2012. No obstant això, en la balança anímica de Laura també exercixen un gran pes satisfaccions “com, per exemple, el bronze continental junior abastat en 2002, una fita que va resultar crucial per a demostrar-me a mi mateix que mereixia la pena seguir el camí encetat i prolongar la tradició familiar”, apunta la judoka valenciana.
Durant el video que va emocionar la Fonteta, Salvador bromejava al voltant de si el seu futur, o futurs nets, emularien els pares, iaios i besavis. Al respecte, Laura no va amb ambigüitats: “clar que m’agradaria que els meus fills apostaren pel judo com a esport. Però tampoc no me suposaria cap trauma que triaren qualsevol altra disciplina si les ompli i apasiona”. I es veu Laura en un futur a mig termini en un despatx com a presidenta de la Federació de la Comunitat Valenciana? “De momento, no”, admet la judoka FER. “Per ara, sols me veig al peu del tatami, tant per a cumplir el meu fran somni de clasificar-me per als Jocs de Rio 2016, com per a seguir treballant amb l’equip de tecnificació de València i continuar contribuint a la detecció i formació de nous talents per al nostre esport”. Paraula de Laura Gómez, judoka de professió… i de devoció.
