Els 12 grans moments del FER en 2020 (primera part)

1. Ricardo Ten o l’elixir de l’eterna joventut

A principis de 2020, abans de la irrupció de la pandèmia de la COVID-19, Ricardo Ten va tornar a exhibir que és incombustible. El longeu esportista FER va acumular quatre medalles en el Campionat del Món de ciclisme adaptat en pista, esdeveniment celebrat al Canadà: or en escratx, or en òmnium, plata en persecució individual de 3 km i bronze en 1 km. Un esplendorós botí que augura grans èxits en els Jocs Paralímpics de Tòquio. A més, la seua brillantor va resultar contagiosa. Després de molt de temps sense obtindre grans resultats, Maurice Eckhard es va proclamar campió del món en la prova d’escratx d’MC2. Tota una injecció de moral per a aferrar-se a les seues opcions d’obtindre el passaport olímpic.

2. Pablo Torrijos vola més que mai

Va ser un final somiat. Un epíleg perfecte a la temporada de pista coberta. L’atletisme en pista coberta a Espanya oferia l’últim capítol amb la disputa del Campionat Nacional absolut a Ourense. I en l’últim instant, quan l’esdeveniment estava a punt de concloure, l’esportista castellonenc Pablo Torrijos va irrompre per a convertir el diumenge 1 de març de 2020 en una data històrica. L’atleta FER va protagonitzar un salt imponent, espectacular, màgic. Els 17,18 m suposaven el rècord d’Espanya de triple salt i li concedien el passaport per a viatjar als Jocs de Tòquio(la mínima olímpica és 17,14). Ja durant l’estiu, amb la reactivació de les competicions, el castellonenc es va mostrar molt actiu (va disputar fins a cinc esdeveniments) i molt fiable. No sols va superar els 16,80 m amb una certa facilitat. A més, a Castelló, un 29 de juliol, va aconseguir els 17,09 m, el millor salt d’un atleta espanyol a l’aire lliure en tota la història.

3. José Quiles, un bitllet olímpic en les circumstàncies més especials

Tota pel·lícula de terror té el seu heroi. El d’un dilluns 16 de març va ser alacantí (en concret, d’Elda). Amb la crisi del coronavirus com a teló de fons, José Quiles Brotons es va convertir en una espècie d’oasi. D’antídot davant de tanta preocupació i inquietud. El púgil d’Elda, de 22 anys, va aconseguir el passaport per a disputar els Jocs Olímpics de Tòquio. Un gran èxit aconseguit en el Campionat d’Europa celebrat a Londres, esdeveniment que va ser cancel·lat després del combat disputat per Quiles. Després d’un combat duríssim contra un rival albanés, el boxejador FER estava a costa del veredicte dels jutges. I, sobretot, havia d’esperar el ritual habitual en un ring: que l’àrbitre alce el braç del guanyador. Són només uns segons, però se li van fer eterns. Al final, van alçar el seu braç. Tot seguit, va arribar una explosió d’emocions. Després de dos anys de sofriment, José Quiles (categoria d’entre 52 i 57 kg) aconseguia l’objectiu més desitjat: un bitllet olímpic.

4. Hegemonia del Projecte FER en les proves atlètiques combinades

L’atletisme valencià és el gran dominador de les proves combinades. El principal exponent de tal preponderància és Jorge Ureña, el millor combiner espanyol del moment. Encara que li falta fer un pas endavant en un gran esdeveniment internacional a l’aire lliure, l’alacantí és un atleta majúscul. Després d’este 2020 tan atípic, i si la crisi sanitària ho permet, Jorge, que complirà 27 anys dins de pocs dies, reprendrà, en breu, l’aventura olímpica. En la categoria femenina, la jerarquia valenciana és encara més palpable gràcies al binomi que formen Claudia Conte i Carmen Ramos, or i plata, respectivament, en l’heptatló del Campionat Nacional absolut. I per si quedava algun dubte, el jove Jorge Dávila va conquistar un doble or en els nacionals sub-23 en pista coberta i a l’aire lliure.

5. Roberto Sánchez Mantecón continua creixent

Encara que li va costar entrar en calor després del confinament, i tot i que les seues actuacions en les primeres proves després de la parada no van resultar molt satisfactòries, el triatleta de Manises es va recuperar amb dos grans carreres: va ser quart en una Copa d’Europa disputada a Barcelona i va aconseguir una magnífica huitena plaça en la Copa del Món celebrada a València, un esdeveniment que va tindre una participació selecta. Roberto continua reivindicant-se com un dels grans actius de futur del triatló nacional. En el pròxim cicle olímpic promet donar moltes alegries. París 2024 l’espera.

6. Darío Porta contribuïx a un ascens històric del rugbi valencià

El passat 25 d’octubre, l’esport de la Comunitat Valenciana va viure una jornada històrica amb l’ascens de Les Abelles a la Divisió d’Honor del rugbi nacional. Onze temporades després, el rugbi valencià tornava a tindre representació en la màxima categoria. L’esportista FER Darío Porta va ser partícip d’este esdeveniment, aconseguit de manera dramàtica: Les Abelles, després d’un partit duríssim, va superar en l’últim sospir l’Hernani guipuscoà (12-13). La transformació d’un colp de castic a dos minuts del final va fer possible la gesta.