Quasi mig any després de posar punt i final a la temporada anterior, els esgrimistes del Projecte FER afinen la seua preparació i esmolen les seues espases davant l’immninent inici del nou curs. Guillermo Sánchez Rodríguez i Manu Bargues s’endinsaran en breu en un nou exercici carregat de reptes, il.lusions i objectius. De fet, este proper dissabte, 3 d’octubre, afronten la seua primera competició del curs: l’Open Internacional absolut en Budapest. Serà el tret d’eixida a una aventura en la qual esperen apuntalar el seu creixement i progressió.
Quan els dos tiradors FER fan repàs de la passada temporada, en el seus records s’acumulen llums i ombres. Guillermo, per exemple, va viure el seu millor momento quan va aconseguir la tercera plaça en una prova del ranking nacional absolut, mentre que va experimentar la seua major decepció amb la seua eliminació en la fase prèvia del Campionat d’Espanya senior. Per la seua banda, Manu Bargues rememora amb especial emoció dos fites: la reedició del títol de campió nacional junior, i la classificació per al quadre final de la Copa del Mon absoluta celebrada a París. Per contra, transcorregut un temps, Manu encara lamenta que la selecció espanyola no complira amb la seua condició de clar aspirant al podi en el torneig per equips tant en l’Europeu junior d’Eslovènia (quints) com en el Mundial junior d’Uzbekistán (quarts).
Per a este nou curs, l’inici del qual ñes imminent, els objectius dels dos esportistes FER estan prou definits. Manu aspira “a accedir al quadre final en alguna prova del calendari internacional del màxim nivell, tal i com vaig fer en París el passat mes de maig, i començar a obrir-me pas en la selección espanyola absoluta”. Mentrestant, Guillermo Sánchez també perseguix “clasificar-me entre els 64 millors que accedeixen al tabló final de les Copes del Món absolutes i repetir podi en alguna prova del ranking nacional”. I en les agendes dels dos esgrimistes, hi ha dos cites que apareixen subratllades i en majúscula: el Campionat d’Espanya absolut i el Campionat d’Europa sub 23, categoria en la qual debuta Manu i en la qual Guillermo complix la seua segona temporada.
Tos dos coneixen les seues virtuts i els seues defectes. “Crec que la meua major fortaleza és saber mesurar les distàncies per a emprendre les accions ofensives; per contra, considere que he de millorar quan he de defensar-me des del fons”, apunta Manu. L’autoexamen de Guillermo és el següent: “el millor que tinc es les ganes de treballar, de millorar i de superar-me, i el meu punt feble és la forma física, he de reforçar-la com siga”. Els dos esgrimistes son conscients que la seua presència en Rio 2016 és quasi impossible. De fet, ja és difícil que la selecció espanyola puga classificar-se per al torneig olímpic per equips. Ara bé, tenen gravat a fon en la seua ment Tòquio 2020. I quan se’ls demana opinió al voltant de l’actual estat de l’esgrima espanyola en categoria absoluta, mentre Manu comenta que estem “un poc endarrerits a nivel internacional perquè els senior ja han abastat el seu màxim nivel, i els jóvens hem de donar un salt per a agafar el relleu amb plenes garanties”, Guillermo comenta que seria “vital que l’equip nacional es classificara per a Rio. Cal un colp d’efecte i d’autoestima”. Reflexions autoritzades de dos dels tiradors cridats a liderar l’esgrima espanyola en el futur.
