El Comité Olímpic Internacional i el Govern del Japó acordaven ahir ajornar un any la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio, a causa de la crisi sanitària que assola el planeta. Una decisió que ha sigut aplaudida per l’esport espanyol i també pels integrants del Projecte FER. Hui coneixem a fons l’opinió de quatre esportistes que ja van aconseguir fa mesos el passaport olímpic: el gimnasta Néstor Abad, la jugadora de vòlei platja Liliana Fernández, el paratriatleta Héctor Catalá i el taekwondista Raúl Martínez.
Néstor Abad: “És la millor decisió que es podia prendre. Ara, cal treballar molt per a estar a l’altura en Tòquio 2021”
Em sembla la millor decisió que es podia prendre. Cal mirar pel bé de la humanitat i no pels interessos individuals.
L’activitat física és la meua passió i crec que no tindré problemes d’excessiva pèrdua de forma durant el confinament a casa. Encara que tinga la classificació, cal continuar treballant fort per a estar a l’altura a Tòquio.
Liliana Fernández: "Este aplazamiento es lo más sensato. Ahora, seguiremos entrenando en casa hasta que nos permitan volver a la playa"
L’ajornament dels Jocs a 2021 és el més sensat, donada la situació que vivim en tot el planeta. De fet, en els últims dies, els comités olímpics d’Austràlia i el Canadà ja havien anunciat la intenció de no desplaçar les seues delegacions. Ací, a Espanya, Alejandro Blanco, el president del Comité Olímpic Espanyol, ja havia defensat que, si no hi havia seguretat sanitària, tampoc participaríem. A nivell esportiu, esta decisió trastoca molt els nostres plans, però ara el més prioritari és la salut. Elsa i jo continuarem entrenant a casa fins que puguem tornar a la platja.
Quan tornem a entrenar a la platja, haurem de començar quasi de zero. Esta parada trastocarà bastant la nostra planificació, però tenim experiència i tornarem amb moltes ganes de donar-ho tot. Tindre la plaça olímpica ens dona confiança, però encara no sabem si ens la mantindran. De moment, ningú s’ha pronunciat sobre el tema. Però jo espere que això ho respecten.
Héctor Catalá: “Ara mateix, el gran dubte és si ens respectaran la classificació”
He intentat abstraure’m en la mesura que és possible, perquè no és fàcil la fàcil que estem vivint ara mateix. No volia que esta incertesa influïra en el meu entrenament, que és el que jo sí que puc controlar. Ara, cal assumir que se celebraran dins d’un any i cal intentar arribar de la millor forma possible. Això només s’aconseguix entrenant fort cada dia.
Ara mateix, el gran dubte és què passarà amb la classificació. Tota la planificació està pensada per a cada quatre anys i ara s’obri una finestra d’incertesa bastant gran. Si ens respecten la classificació que ja havíem aconseguit, em donarà tranquil·litat per a preparar l’any dels Jocs de la millor manera possible; si no és així, haurem de tornar a aconseguir-la. Quan comuniquen la decisió, caldrà assumir-la, perquè ens afectarà a tots de la mateixa manera.
Raúl Martínez: “Era inviable preparar uns jocs olímpics entrenant a casa”
Em sent alleujat, tenia moltes ganes d’escoltar esta notícia. Era inviable preparar una cita tan important com són els Jocs Olímpics entrenant a casa. És la millor decisió que es podia prendre i ara esperarem que això passe al més prompte possible.
Estic intentant no desaprofitar el treball d’estos últims mesos fent el que puc des de casa. Em dona certa tranquil·litat tindre plaça, però realment esta decisió ens beneficia tant els que tenim el bitllet aconseguit com els que han de lluitar per aconseguir-lo encara.
