Un tsunami. O un sisme submarí. Però gens destructius. A aquests nivells ha arribat l’aportació de la vela al Projecte FER 2022. L’esport nàutic ha triplicat la seua presència, fins als 18 regatistas, en l’Equip FER d’aquest curs. Durant les pròximes setmanes, anirem presentant a tots els seus nous representants. De moment, hui ens centrem en tres joves que, durant aquest passat cap de setmana, han disputat, i bestiar, els seus respectius Campionats d’Espanya. D’una banda, els germans Codoñer, Mateo i Simón, s’adjudicaven el Nacional classe 29er a Mallorca. Mentrestant, Adriana Beatriz Castro era la millor dona en el Nacional classe ILCA 4, torneig desenvolupat en aigües d’Eivissa.
Un any. En 2023. Aquest és l’horitzó temporal que es tracen els germans Codoñer Alemany per a fer el salt a la classe olímpica 49er. De moment, Mateo (17 anys) i Simón (15) prometen. I molt. Tots dos van signar un 2021 de somni en la modalitat 29er. Van ser campions d’Espanya, es van proclamar campions del món i van conquistar la medalla de plata en el Mundial ISAF a Oman. Una espectacular targeta de presentació que els anima i motiva. “A nosaltres ens apassiona el món de la vela. De moment, la nostra idea és continuar creixent i millorant. Som conscients que, com més t’introdueixes, més temps t’absorbirà, però estem disposats a intentar-ho per a arribar pel cap alt alt. A més, viure moments tan intensos i emocionants com els experimentats en 2021, quan aconseguim l’or mundialista a València, el compensa tot i dona sentit al nostre sacrifici” comenten, quasi de manera coincident, els nous components del Projecte FER.
No deixa de ser curiós que l’elecció de la classe 29er es deguera, en gran manera, a una xarrada impartida per un altre regatista FER, Enrique Seattle Urios, Quicorras. “Fa un parell d’anys, quan concloem la nostra etapa en la modalitat de *optimist, el nostre club, el Real Club Nàutic de València, organitzava unes xarrades perquè els més joves tinguérem informació sobre les diferents alternatives que podíem triar. A mi, l’exposició que més em va agradar va ser la de Quicorras, que, en aqueix moment, estava començant en 29er”, recorda Simón. Mateo, per part seua, sosté que aquesta classe “ho reuneix quasi tot. Requereix força, tècnica, destresa. Permet aconseguir molta velocitat… En definitiva, practicar-la és sentir pura adrenalina”.
De moment, tots dos han començat 2022 amb la mateixa inèrcia guanyadora: triomf en la Copa d’Espanya (al febrer, a València) i or en el Campionat d’Espanya (aquest passat cap de setmana, a Mallorca). Ara, els Codoñer estan focalitzats a adquirir una major i millor condició física. “Hem de guanyar clarament en musculació, en força, en potència, en pes. Hem d’esperar que la naturalesa ens permeta donar un estiró més en altura. Fins que no aconseguim uns mínims requisits corporals, no podem fer el salt a la categoria superior. Jo espere que siga possible ja en 2023”, comenta Mateo. I com es gestiona la tensió de la competició entre dos germans? “De moment, ho portem bastant bé, encara que, ho reconeixem, no és fàcil i ens enfrontem a moments d’una certa tensió. Com tota parella esportiva, tenim les nostres discussions, però sempre amb respecte, amb to constructiu i amb ànim de millorar”, assenyala Simón. “Espere estar navegant, competint i aconseguint èxits amb el meu germà molt temps. Ara mateix, no se’m passa pel cap canviar de company de regates”, afig Mateo.
Per part seua, Adriana Beatriz Castro Núñez demostra, per damunt de tot, sinceritat i franquesa. “Reconec que tinc un caràcter i una personalitat molt fortes. És a dir, encara que alguna vegada m’he plantejat navegar en una classe doble, no sé si seria capaç de conviure del tot bé amb la meua companya o company. Aquesta és la principal raó per la qual em vaig inclinar per la classe ILCA”. Són les paraules d’Adriana, la jove regatista nascuda a Múrcia l’any 2006, però resident entre Oriola i Torrevella des de molt xicoteta. La nova component del Projecte FER va protagonitzar un curs 2021 quasi insuperable: campiona d’Espanya sub-16 en ILCA 4, campiona del món sub-16 a Irlanda i quarta classificada en el Campionat d’Europa a Alemanya. De moment, ha arrancat la nova temporada amb el mateix vent de cua: segona plaça en la Copa d’Espanya ILCA 6, or a l’Europa Cup ILCA 4 i or en el Campionat d’Espanya ILCA 4.
L’esportista torrevejense assenyala que la vela té un element diferencial respecte a altres modalitats: “Per descomptat, això és esport i, com a tal, el físic és vital. Però tan important com el físic ho són la intel·ligència, la intuïció, la capacitat d’improvisar, el ser estrateg… Has d’entendre, interpretar o llegir els múltiples factors que poden influir en el transcurs d’una regata: els vents, els corrents, les ones, els núvols… Per això, no sempre guanya el millor, sinó el més espavilat, el més llest. Això és el que més m’agrada de la vela. El que menys, sens dubte, el fred que es passa a l’hivern”, comenta, entre riures, la jove regatista alacantina, qui afig: “Crec que les meues majors virtuts són el domini del vaixell, la meua velocitat en el rumb de cenyida i la meua determinació. Per contra, el meu gran dèficit resideix en el físic. He de guanyar força i pes. I també d’he millorar a l’hora de gestionar i assumir un mal dia, i de dominar els nervis en les grans competicions”.
Preguntada sobre quina mena de condicions prefereix, Adriana Castro no té una predilecció especialment definida. “M’agrada que, durant els 5 o 6 dies d’una competició, hi haja varietat de condicions. A més, crec que és més just per a determinar al guanyador o guanyadora. Sí que és cert que, en els últims anys, en ILCA 4, he rendit molt bé amb vent mitjà i fort. Quan passe a ILCA 6, necessitaré, al principi, vents fluixos. D’ací, com comentava abans, la necessitat de créixer en el físic per a fer el salt amb majors garanties”, comenta la nova regatista FER, qui s’evadeix dibuixant i a la qual li agrada practicar l’esquí. Les seues pròximes grans cites: l’Europa (al juny, a Polònia) i el Mundial de ILCA 4 (a l’agost, a Portugal).
