“Crec que 14. Sí, són 14. Este que se celebra en Houston serà el quinzé”. Estefanía Juan (Alzira, 17/08/1981) ha de fer un esforç memorístic per a precissar quants Campionats del Món absoluts d’halterofilia ha disputat en la seua carrera esportiva. Tot un símptoma de longevitat. Tot un signe de trajectòria ampla i dilatada. El seu millor resultat va arribar amb la cinquena plaça abastada en l’edició de 2006, la celebrada en la República Dominicana. Als seus 34 anys, l’esportista FER sap que afronta un Mundial molt especial. Potser no siga l’últim certamen universal que dispute, però molt possiblement sí que siga l’últim en any preolímpic. A l’haltera alzirenya, el palmarés de la qual està replet d’èxits europeus i nacionals, se li ressistix la consecució d’una gran fita mundial i, per extensió, l’obtenció del passaport olímpic. Estefania ha acaronat la presència en els últims quatre Jocs Olímpics, des de Pekín 2000 fins a Londres 2012. Però les seues il.lusions es van evaporar a última hora. La valenciana disposa d’un darrer comodí. Competitiva i constant com poques, s’ha proposat aprofitar-lo. Éstes són les seues reflexions hores abans de competir en Houston.
Afrontes el teu quinzé Campionat del Món absolut, però no n’és un més, veritat?
Per descomptat que no és un Mundial més. No sé si será el meu últim Campionat del Món, pero de segur que será l’últim en any preolímpic. Per tant, no és una competició més. A més, me jugué una plaça per a Rio, me jugué aconseguir un objectiu que se m’ha resistit fins la data.
Explica’ns que has de fer per a aconseguir en Houston el passaport directe per a Rio 2016
No hi ha una regla matemática que ens classifique per a Rio 2016 de forma automática. Soc realista, el podi és ara mateix impossible. L’objectiu passa per acabar entre les 25 primeres, que és la frontera que ja permet sumar punts. De momento, l’halterofília espanyola tindria dos places per a Rio. Tant de bo una siga per a mi.
Després de perdre’t el Campionat d’Europa del passat mes d’abril per una lesió, com arribes mental i físicament a este Mundial de Houston?
Molt bé, la veritat. Mentalment, arribe amb molta energia, il.lusió i confiança. I físicament, també. La lesió que va impedir-me participar en l’Europeu del mes d’abril està totalment superada i tinc molt bones sensacions.
Conoces de sobra a todas tus rivales. ¿Cuál es tu objetivo real en este Campeonato?
Obviamente, sueño con estar lo más arriba posible en mi categoría de peso corporal, pero tampoco me obsesiono. Mi objetivo en Houston pasa por ser yo misma, hacer una buena competición y quedar en el lugar más alto posible para ayudar a la halterofilia española y a sus opciones olímpicas de estar en Rio
¿Qué darías por estar dentro de 9 meses en los Juegos Olímpicos de Rio 2016?
Llevo 20 años con un sueño que aún no he podido alcanzar. Estoy ante mi última oportunidad de ser olímpica. No sé qué daría para competir el próximo año en Rio, pero la ilusión de ser deportista olímpica es la que me mantiene con fuerzas para entrenar día a día. Está todo dicho.
La lástima es la ausencia de tu sobrina Alba Sánchez, también deportista FER, por culpa de una lesión
Ha sido un golpe muy duro, tanto para ella como para toda la selección femenina de halterofilia. Pero ella es una chica muy fuerte, seguro que se recupera muy pronto y seguro que el próximo año vuelve a demostrar su enorme talento y capacidad.
