I de sobte, Eusebio Cáceres. O més bé, de nou, Eusebio Cáceres. Quan la temporada de l’atletisme está encara en els seus inicis; quan l’esport rei encara está despertant-se després del seu paréntesi d’hivern, el ‘saltamontes’ d’Onil va irrompre amb la força reservada sols a uns quants, i va ser capaç de fer-se un espai informatiu entre les lligues de futbol i bàsquet, la resolución del Mundial d’handbol o els primers entrenaments de la Fórmula 1. El seu imponent salt de 8’16 en el Meeting de Karlsruhe no només el situa en el cim de la llargada en el que portem de 2015, sinò que transmet un missatge i un recordatori de les seues infinites possibilitats. I tot en un any amb doble cita: Europeu en pista coberta (en març, en Praga) i Mundial a l’aire lliure (en agost, en Pekín). L’esportista FER ‘amenaça’ amb consagrar-se com un dels grans de l’atletisme i de l’esport espanyol. I sempre amb el seu inseparable somriure i amb la seua envejable naturalitat.
Esperaves este gran salt i esta gran marca tan prompte?
Si sóc sincer, no. Reconec que sóc el primer sorprés. Després de dos anys en els quals no m’he pogut alliberar del tot de les lesions, me trobe bé, tinc bones sensacions, estic entrenant a gust. Acudia a Alemanya expectant, el meu rendiment era una incògnita, volia provar-me i no m’havia fixat grans objectius,però me va eixir un últim bot magnífic. Així que, repetisc, sóc el primer sorprés.
El transcurs del concurs va ser irregular, però en l’últim salt va arribar l’explosió. Te podem començar a considerar com un atleta d’últims intents?
No. Des del principi, vaig trobar-me cómode. És cert que vaig encadenar diversos nuls, però per molt poquet i, a més, eren bots llargs. Habitualment, se m’han donat prou bé els últims intents, però ni crec que me mereixca esta consideració ni, per descomptat, és cap estrategia. Quan abans arriben els bons salts durant un concurs, molt millor. Te dona confiança i te lleva pressió.
Amb este registre de 8’16, és inevitable que tot el món de l’atletisme, i fins i tot de tot l’esport espanyol, es fixe en tú com la gran esperança…
Ho entenc i ho assumisc, però no soc l’únic exponent de l’atletisme espanyol aspirant a grans fites. Està el marxador Miguel Angel López, tenim el llançador de pes Borja Vivas, està el migfondista dels 800 Kevin López, no podem oblidar l’eterna Ruth Beitia…Assumisc amb naturalitat que la gent espere molt de mi en les grans cites; més que presionar-me, és un orgull. Però reitere, no sóc l’únic que pot donar grans alegries.
La relació es quasi automática: si Eusebio arriba tan prompte fins els 8’16 i aconseguix la millor marca de 2015, en l’Europeu de pista coberta a Praga deu caure alguna medalla amb seguretat. Tot el món ho pensa.
I jo també. Ho pensé i ho desitge (rises). Però pas a pas. De moment, encara queda un mes per a eixe Campionat d’Europa i sols aspire a preparar-me bé i a estar sa. Si me trobe en bones condicions, i lliure de molèsties i malalties, clar que ho puc aconseguir. En tot cas, no vull presionar-me a un mes vista. Tot al seu temps.
Obviament, voldràs espolsar-te eixa frustració de quedar-te a un sospir del podi tant en el Mundial de Moscou en 2013 com en l’Europeu de Zurich en 2014
Clar que sí! Ha arribat l’hora de pujar un esglaó, d’abastar el podi i els metalls. Ja tinc dos medalles de xocolata i no en vull més.
Te veus capacitat per a superar les marques del gran i lamentablement desaparegut Yago Lamela?
Res és imposible, però ho veig molt difícil. Els seus 8,56 són paraules majors i exigixen botar molt. El temps ho dirà. Per a mí, que em comparen amb l’històric Yago Lamela ja és un honor.
Quines són les teues següents cites abans del Campionat d’Europa de Praga del primer cap de setmana del mes de març?
Dissabte dia 7, salte en Gante, Bèlgica. El dia 19 acudisc a un Meeting que se celebra a Estocolmo. El cap de setmana del 21 i 22 competisc en el Campionat d’Espanya en Antequera, Málaga, i ja el cap de setmana del 6, 7 i 8 de març arribarà l’Europeu de Praga.
Per últim, cóm te sents en ser un dels principals ambaixadors del Projecte FER?
Molt orgullos. El FER és un grandíssim projecte que ajuda molt a que els esportistes valencians creixem i progressem per tal d’abastar els nostres somnis i objectius. I això es d’una vàlua impagable. I si, a més, puc contribuir a difondre el Projecte FER i a exercir de reclam per a que molts jovens s’enganxen a l’atletisme o a l’esport i en un futur puguen pujar-se a esta iniciativa, encara millor.
