Fátima Diame creua els dits

Per als atletes, estos últims mesos de l’any exercixen de transició. De nexe entre la passada temporada i el proper exercici. I també d’inici gradual i progressiu dels entrenaments. Tot i que la represa de les competicions encara queda lluny i no arribarà fins a finals de gener de 2017, arriba l’hora de despertar. Per Fàtima Diamé, a més, és el moment de creuar els dits. De espantar tots els fantasmes. D’aliar-se amb la bona sort per a que no es reedite el cúmul de lesions que li van impedir brillar i tenir continuïtat durant l’últim curs. El diamant en brut, la perla per llimar o l’atleta del futur (així l’han definida alguns dels gurus de l’atletisme espanyol) només desitja que la salut li permeta exhibir tot el potencial que se li pressuposa. La resta corre de la seua part.

Per a la esportista FER, tot anava rodat. En 2014, amb tan sols 17 anys, va irrompre amb una força inusitada en proclamar-se campiona d’Espanya de salt de llargada i de 60m al Nacional absolut de pista coberta. La inèrcia positiva es va prolongar en l’exercici 2015. Durant l’any passat, l’atleta del València Club d’Atletisme va aconseguir la medalla de bronze en la llargada de l’Europeu júnior, celebrat a Suècia. Eren mesos d’optimisme. De vibracions positives. De objectius ambiciosos. Per això, va encarar l’any olímpic amb l’aspiració d’aconseguir el bitllet per als Jocs de Rio. Se sentia capacitada per signar la marca exigida. No comptava, però, amb el flagell dels contratemps físics.

fatima-diame-1

Van ser mesos complicats. El seu etern somriure va començar a difuminar-se. “Tot va començar a meitat de febrer, al Campionat d’Espanya sub 23 sota sostre. Vaig guanyar l’or, però em vaig lesionar del turmell en ple concurs. Esta malaltia em va condicionar la resta de la temporada de pista coberta. I quan va començar l’aire lliure i començava a recuperar el meu millor to, vaig tornar a patir un altre problema, esta vegada al quàdriceps. Tanta intermitència et va minant. És impossible adquirir continuïtat i, per tant, aconseguir bones marques”, recorda, amb certa impotència, Fátima Diame. Encara que mai va perdre l’esperança d’enganxar un gran salt que li permetera volar cap a Rio 2016, l’atleta FER sempre va ser conscient que el vol olímpic quedava posposat per Tòquio 2020. “Estos Jocs no se m’escapen. Ho tinc entre cella i cella. En eixe moment, tindré quasi 24 anys, una edat ideal”, apunta Fàtima.