El Projecte FER té futur. No només perquè seguirà donant suport fermament a l’esport valencià durant el cicle olímpic acabat d’inaugurar i que confluirà en els Jocs de Tòquio 2020. També per l’existència del seu particular relleu generacional. L’equip FER engloba en la seua nòmina molts mediàtics. Esportistes consagrats, contrastats, amb historials més que respectables, si més no enlluernadors. Al seu rebuf, emergeix un nucli d’atletes cridats a assumir el testimoni de l’esport valencià a molt curt termini. Entre ells, la taekwondista Blanca Palmer, la saltadora Fàtima Diamé, la haltera Alba Sánchez, els tennistes Sara Sorribes i Bernabé Zapata, els triatletes Roberto Sánchez Mantecón i Javier Lluch Pérez … Tots ells ja s’han reivindicat en els darrers mesos amb èxits més o menys rellevants.
I a la base del FER, guaita el cap un enorme conglomerat de joves valors que il·luminen un futur il·lusionant. La llista és amplíssima. Sobretot, en atletisme. Velocistes com Andrea Verdú, heptatletas i decatletes com Claudia Conte, Carmen Ramos Vellón o Víctor Pastor, saltadors com Thierno Amadou, Eugenio Teodoro o Adrián Sobrino, corredors de tanques com Luis Salort, llançadores com Laura García Bosch i Judit Prats … També el judo modela el seu relleu amb actius tan prometedors com Ana Pérez Box, Victòria Serrano, Maria Ortiz, Alba Gutiérrez o Marc Sabater. A més, en 2016 han irromput amb extraordinària força dos nadadors: Héctor Fontabella, situat ja en l’elit de la natació nacional, i l’encara júnior Maria Artigas, l’evolució de la qual no troba, de moment, obstacles.
L’any que ja acaba ha estat també el de l’eclosió de diversos regatistes FER: els germans Balaguer, bronze a l’Europeu sub 19 de la classe 420; els germans Luján, quarts al Mundial juvenil de la mateixa modalitat, i Paula Lissorgues, qui en 2017 abandona la classe làser 4.7, en la qual ha aconseguit brillants resultats, i s’endinsa en l’especialitat olímpica 470. També el ciclisme ofereix diamants en brut. Són dues xiques. Isabel Ferreres, al velòdrom; Sandra Alonso, a la ruta. Sense oblidar el tennis de taula, amb l’alacantina Marina Ñíguez, sempre en les posicions d’honor dels tornejos nacionals. I sense oblidar a la jove Glòria Fernández Caballero, campiona d’Espanya júnior de tir olímpic, disciplina pistola d’aire, amb tan sols 15 anys. També demanen pas altres esportistes com Roberto Plumed (lluita olímpica), Carlos Ródenas (natació).
El mosaic d’optimisme també el dibuixen l’haltera Tomás Ruiz, disposat ja a fer el salt internacional, el ciclista de BMX Juan Vicente Giner, qui en 2017 assumix nous reptes en categoria absoluta, la regatista Julia Miñana, campiona d’Espanya sub 17 de 420 , la gimnasta rítmica Polina Berezina, destinada, ja mateix, a ser la millor d’Espanya en tornejos individuals … I no podia faltar la quota paralímpica. Des dels nadadors Sergio Martos, Ana María Martínez i Eva Coronado, passant per Sergio Alamar, paralímpic a Rio amb tan sols 16 anys, i acabant en Jaume Almenar, qui marca la pauta en l’esquí alpí adaptat nacional. En resum, una extraordinària combinació de talent, joventut i ambició.
