11 de març de l’any 2000. Una, en aquells dies, jove promesa de l’atletisme espanyol, Berta Castells, llançava el martell fins als 64 metres justs. Ni un centímetre més i ni un menys. Ningú a Espanya i en categoria juvenil havia aconseguit tal registre fins a aquell moment. El que cap persona sabia és que aquella plusmarca no se superaria fins a enguany 2017. Tampoc que qui aconseguiria tal gesta encara no havia nascut. Gema Martí (19/07/2000, Gandia) és una d’aqueixes esportistes que no té sostre. Des dels 9 anys milita en El Garbí, el seu club d’atletisme de tota la vida. L’entitat a la qual, aquesta temporada, s’ha revelat com una de les llançadores nacionals amb més projecció.
Ja va començar a evidenciar-ho al començament d’enguany. Al febrer, en León, va pujar al segon calaix del podi en el Campionat d’Espanya d’hivern de llançaments llargs per a menors. Mesos després, a l’inici de la temporada a l’aire lliure, ascendiria un esglaó més. Medalla d’or en el Nacional juvenil de clubs. En esta ocasió, defensant els colors del seu altre equip, el Platges de Castelló. Dos grans resultats que la impulsarien per afrontar el seu gran desafiament de la temporada: la classificació per al Campionat del Món de la categoria.
El repte era majúscul. Després del cinquè lloc en l’Europeu de 2016, ara -segon any com a juvenil-, volia acomiadar-se de la categoria en un Mundial. Per a aconseguir-ho, per a aconseguir la mínima, va posar en pràctica la màxima de tot llançador: “sempre més lluny”.
La seua primera demostració va arribar en un control federatiu a Castelló, el 27 de maig. Aquella jornada, Martí batia el rècord d’Espanya juvenil que estava en mans de la millor llançadora nacional de tots els temps. I no una vegada, sinó dues. En el seu primer intent va aconseguir els 64.30 metres. És a dir, 30 centímetres més que el registre de Berta Castells. En la seua segona temptativa, més del mateix. 30 centímetres més enllà i la nova plusmarca nacional quedava establida en 64.60 metres. Una marca que, sorprenentment, tenia els dies comptats. Concretament, vint-i-un
.
El 17 de juny l’atleta del Garbí tornaria a evidenciar el seu pic de forma. Esta vegada en un Campionat Autonòmic juvenil a València. Un triomf que vindria acompanyat d’una xifra desconeguda per a una esportista de la categoria fins aleshores: 65,03 metres. Un guarisme que també tindria data de caducitat.
Una setmana després, el 25 de juny, arribaria el Campionat d’Espanya a Getafe. Un certamen en el qual Martí revalidaria el títol assolit en 2016. La seua conquesta del ceptre nacional, no obstant açò, quedaria en un segon pla. El motiu, una nova plusmarca nacional. Aquesta vegada amb un tir encara més estratosfèric, 67 metres i 37 centímetres!
Així, amb la setena millor marca de la competició, Martí va acudir al Campionat del Món. A Nairobi (Kenya), la sufocant calor de mitjan de juliol no va suposar un obstacle perquè l’esportista FER tornara a sorprendre a propis i estranys. Primer, es “va colar” entre les dotze millors amb el tercer millor tret. I després, el vuitè lloc en la final. Un excel·lent resultat que posava el passador d’or a una competició, a una temporada i a una categoria esculpida a colp de martell.
