El Projecte FER no sols ha acollit 40 cares noves per a esta edició de 2015. També ha ampliat el seu mosaic de disciplines esportives. Una de les modalitats que s’ha agregat és el bàsquet, un esport acostumat a donar-se banys de glòria durant els últims anys a l’empar de generacions quasi irrepetibles, tant masculines com femenines. Però les medalles en els grans campionats no sols han arribat en categoria absoluta amb les signatures dels Navarro, Calderón, Rudy o Gasol en xics, o de la mà de les Aguilar, Palau, Valdemoro o Torrens en xiques. No hi ha estiu en que les divisions inferiors no aporten una bona collita de podis i metalls. Una de les exponents de tan ric i fèrtil planter del bàsquet nacional s’ha incorporat al FER 2015. És Irene Garí Gilabert, jugadora naixcuda a Oliva fa 20 anys i que en l’actualitat es troba en els Estats Units, en concret en l’equip de la Universitat Texas El Paso. Irene mai no oblidarà el mes de juliol de 2014. En aquell moment, va proclamar-se subcampiona d’Europa amb la selecció espanyola sub-20 en Itàlia. Aquella plata constituix, fins la data, la principal fita de la seua carrera esportiva. Aler com la gran Alba Torrens, de la qual es reconeix profunda admiradora, Irene dubta entre quedar-se un any més en el continent americà o tornar a Europa. Éstes son les seues impressions a milers i milers de kilòmetres de la seua Oliva natal.
Imaginem que passen els mesos i el record de la plata europea amb la selecció sub 20 eé inesborrable…
Així és. Sense dubte, fins este instant, ha sigut el millor dia de la meua trajectòria esportiva. Un d’eixos moments que resulten inoblidables. Ara bé, també va significar molt per a mi la quarta plaça obtinguda amb el combinat sub-19 en el Mundial celebrat en Letònia en 2013.
Fins a quan en els Estats Units?
Vaig arribar en agost de 2012 i ja porte quasi 3 anys. Estic en els Estats Units des d’agost fins a maig, mes en el qual conclouen les classes i exàmens, i ja puc tornar a Espanya per a estar amb la meua gent i, fins el moment, jugar amb les diferents categories inferiors de la selecció espanyola. La veritat és que no se encara si seguiré molt més temps ací en Texas.
Aleshores no te planteges tornar a Europa de moment?
Ara en maig me gradue en Internacional Bussines i estic plantejant-me l’opció d’estudiar en altra Universitat un Màster en negocis per a poder jugar el meu quart i últim any que em queda en la Lliga Universitària (NCAA). Eixa és la meua idea, però encara no ho tinc clar. Si finalment esta intenció no es concreta, me’n tornaria a Europa.
I si tornes a Europa, contemples la lliga espanyola o no perquè la situació de la competició nacional és molt precària?
A mi m’encantaria jugar en Espanya. Porte ja tres anys molt lluny de ma casa i el meu desig és tornar, però també sóc conscient de la situació de la lliga espanyola i possiblement no siga ara el millor moment. Per tant, no me tanque cap eixida i reconec que me seduix viure l’experiència de provar lligues estrangeres com ara la francesa i la italiana.
Ja has finalitzat el teu pas per les seleccions inferiors, ara només pots ser convocada per l’absoluta. Veus factible que Lucas Mondelo té puga incloure en la selecció per al pròxim Europeu?
Efectivament, el següent pas ja és el combinat absolut. És el meu somni, calr, però ho veig difícil, primer per trobar-me en els Estats Units, i després perquè encara me queda un camí per recórrer per tal d’arribar a l’altíssim nivell que té l’actual selecció absoluta espanyola.
Com aler que eres, amb qui te quedes, amb Amaya Valdemoro o amb Alba Torrens?
Puc quedar-me amb les 2? (rialles). Són dos súper jugadores, dos referents per a mi, però per ser més jove, me quede amb Alba. Mai deixa de sorprendre’t pel seu talent. A més, l’admire per la seua humilitat i naturalitat.
Campiona d’Europa en 2013, subcampiona del Món en 2014… Esta selecció és capaç de tot en Río 2016?
Sense dubte, però si parlem de medalla, hem de ser cautes i sensats. Amb rivals com Estats Units, Brasil, Rússia o Austrália, el podi és molt difícil.
És curiós, però la teua vinculació amb el bàsquet li la deus en gran mesura al teu germà major. És així?
Tal qual. A mi m’agradava practicar esport, feia moltes coses, però la presència del meu germà en el planter del Valencia Basket va ser l’impuls que va espentar-me de forma definitiva cap al bàsquet. També la meua alçada i el meu físic m’ajudaren. Agraisc el dia en que vaig prendre esta decisió.
Per últim, parla’ns de les teues altres aficions fora del bàsquet
M’agrada desconnectar fent rutes de senderisme o amb bicicleta, també jugar al pàdel, fer spinning i, quan estic a casa durant l’estiu, m’encanta anar a la platja d’Oliva.
