Iván Pastor, a punt d’iniciar una temporada decisiva

Té 39 anys acabats de complir. Un palmarés brillant a l’esquena. Una motxilla personal i esportiva repleta de vivències. Ha estat en 4 jocs olímpics. Poc li queda per descobrir. Quasi res, per conéixer. No obstant això, Iván Pastor és una d’eixes persones amb el radar sempre a punt. Amb un altíssim nivell d’inconformisme. Amb un gran afany de superació. Amb una insaciable curiositat. Amb molta predisposició per a continuar aprenent i millorant. La relaxació i l’autocomplaença no existixen en el seu decàleg. Per això no ha dubtat a estar 2 mesos (des de mitjan gener fins a finals de març) a la llunyana Nova Zelanda per a preparar 2019, un any que és transcendental, ja que és preolímpic. Perquè el regatista alacantí s’ha proposat estar en Tòquio 2020. Serien els cinquens jocsen què participa. Si ho aconseguix, igualaria esportistes nacionals tan cèlebres com Arantxa Sánchez Vicario, Juan Carlos Navarro o María José Rienda, entre altres. A menys d’un any i mig per a la gran cita en la capital nipona, estes són les impressions d’Iván Pastor.

Primer de tot, com es presenta l'any? Quines són les teues grans cites en 2019?

Bàsicament, tinc quatre grans competicions: el Campionat d’Europa, a Mallorca, del 8 al 13 d’abril; l’Holland Regata Eurocup, prevista als Països Baixos del 21 al 25 de maig; el Preolímpic, que es disputarà a Tòquio del 15 al 20 d’agost, i el Campionat del Món, a Itàlia, del 22 al 28 d’agost.

De totes estes competicions, quina o quines són les més importants i quins objectius et marques?

El principal objectiu és el Campionat d’Europa, que és selectiu per al Preolímpic, al qual, com ocorre en els Jocs, només va un regatista per país. I després, després de quedar-me prop en els dos últims anys, vull ser un dels 8 primers en el Campionat del Món.

Iván pastor
Fa quasi 2 mesos que estàs a Nova Zelanda, des de principis de gener fins a finals de març?

Fantàstica i espectacular. Per les seues condicions climatològiques (he estat a l’estiu), per la bellesa, per les característiques naturals, Nova Zelanda és una destinació incomparable. En l’àmbit esportiu, he entrenat amb l’equip holandés i m’he enriquit molt. A més, he coincidit amb altres conjunts, com el xinés, el coreà o el japonés, i, com bé he dic, l’experiència, tant personal com esportiva, ha sigut boníssima.

En 2018 vas aconseguir que la vela espanyola obtinguera plaça per als Jocs de Tòquio en la teua classe, l'RS:X, però això no assegura que vages a Tòquio. Com veus les teues opcions? Eres optimista o la major competència nacional et fa ser més caut?

Sóc conscient que tinc més competència que altres anys, però continue sent optimista. Enguany és molt important. No obstant això, serà a l’abril o maig del 2020 quan se sàpia quin regatista espanyol va a Tòquio. Eixe representant eixirà dels resultats que s’aconseguisquen en 3 regates selectives: la Copa del Món de Miami, la Carnaval Race a Cadis i el Princesa Sofia de Palma. Jo vull anar als meus cinquens jocs, per descomptat, però si va un altre xic espanyol és perquè ho ha merescut. En eixe cas, enhorabona i molta sort.

Finalment, amb tota l'experiència que tens, hi ha alguna cosa en la qual encara hages de millorar o incidir?

Sempre hi ha detalls i aspectes que es poden millorar. De fet, enguany he contractat, personalment, a dies solts un prestigiós entrenador anglés, Elliot Carney, per a millorar i progressar. Carney va preparar un anglés que va ser plata a Londres 2012 i un holandés que va guanyar l’or a Tòquio 2020. Segur que els seus consells, saviesa i coneixements m’ajuden a ser millor i més competitiu.

El principal objectiu és el Campionat d'Europa, que es disputa a Mallorca a principis d'abril