Pocs esportistes espanyols poden incloure en la seua targeta de presentación l’epígraf de tres participacions olímpiques. Un d’ells és Iván Pastor, un dels iconos de la vela espanyola durant els últims anys i nou integrant del Projecte FER. Practicant del windsurf des dels 8 anys (ara en té 35), l’esportista alacantí ha fet de la vela el seu treball, però també el seu estil de vida. El regatista mira cap a enrrere i experimenta una combinació d’orgull i nostàlgia. Satisfacció perquè el mar li ha concedit un palmarés enlluernador i li ha permés tindre vivències personals i professionals inesborrables. Enyorança perquè la vida ambulant, quasi nòmada, que ha portat durant anys l’ha privat de la compañía i la proximitat dels seues éssers més volguts. Iván Pastor es troba en França, on dimecres dia 22 s’inicia una cita de la Copa del Món. I com en altres molts casos, en el seu horitzó es dibuixa el somni de Río 2016, uns Jocs que Iván va vore impossibles quan va decidir-se suprimir la modalitat RS:X del programa olímpic, però que s’han convertit en la seua gran motivació, una volta va donar-se marxa enrrere i va recuperar-se l’esmentada disciplina. Hores abans de disputar una nova competició, éstes són les reflexions del nou component del Projecte FER.
Després d’obtindre fa unes setmanes la quarta plaça en el Trofeu Princesa Sofia en Mallorca, ara arriba esta Copa del Món en França. Cóm afrontes esta nova competició?
Em prenc esta Copa del Món com una prova preparatòria per al Campionat d’Europa, que será en juny i que constituix la gran cita de la primera part de l’any. I tinc diferents objectius: millorar les eixides i les decisions tàctiques, així com provar tot el material.
Em prenc esta Copa del Món com una prova preparatòria per al Campionat d’Europa, que será en juny i que constituix la gran cita de la primera part de l’any.
12º en Atenes 2004, 9º en Pekín 2008 i 16º en Londres 2012. Quin és l’objectiu que te marques per als teus quarts Jocs Olímpics, els de Rio 2016?
De moment, l’objectiu a curt i mig termini és preparar-me el millor possible per als Jocs de Río. I una volta en Brasil, no oculte que tinc ambició i m’agradaria aspirar a medalla, encara que sóc conscient que el podi està molt cotitzat. En tot cas, si abaste el meu màxim nivell, no tinc cap dubte que tindré les meues opcions.
Com vares viure aquells mesos en els quals, inicialment, se suprimia la teua modalitat de RS:X del programa olímpic, però posteriorment es recuperava?
Van ser setmanes i mesos molts durs. Als pocs dies de no quedar molt content en Londres 2012, ja volia revenja en els de Rio per a llevar-me l’espina. Per això, quan va comunicar-se la desaparició de la meua especialitat, vaig emportar-me una gran decepció. Quan va recuperar-se, vaig sentir una gran alegría perquè podia seguir fent el que més m’agrada i tindria altra oportunitat olímpica més.
Dels nombrosos èxits que figuren en el teu palmarés, tria’n un o dos que te resulten especialment emocionants. I també, un dels teus pitjors moments.
Dels primers, dels bons, em quede amb el meu primer Trofeu Princesa Sofia, perquè vaig guanyar el trofeo absolut en totes les categories olímpiques i l’entrega de premis la van fer els Reis d’Espanya. I també guarde un bon record de la meua primera Copa del Món, en Miami, en 2013. I el pitjor record, els Jocs Olímpics de Londres, no aconseguia anar ràpid amb el material que em va correspondre. Va ser molt frustrant.
Te planteges els Jocs de Rio 2016 com el colofó a la teua carrera esportiva, o hi ha Iván Pastor encara per a una bona estona?
Ara mateix, només pense en classificar-me per als meus quarts Jocs Olímpics. I una volta aconseguit el billet, preparar-me a conciència i lluitar per una medalla. Després, ja vorem. M’encantaria conéixer Tòquio, mai no he anat… (rialles).
Ara mateix, només pense en classificar-me per als meus quarts Jocs Olímpics. I una volta aconseguit el billet, preparar-me a conciència i lluitar per una medalla.
A pesar de ser un dels esports més generosos i que més medalles aporta a les delegacions espanyoles en els Jocs Olímpics, creus que la vela no té el reconeixement o seguiment que es mereix?
No ho crec, el que ocorre és que la vela és un esport difícil d’entendre i de seguir. Al remat, els esports més seguits són els més fàcils d’entendre. No és el cas de la vela.
Per últim, quina opinió té Iván Pastir al voltant del Projecte FER i qué suposa per a tu incorporar-te a esta iniciativa?
M’encanta el Projecte. Tant de bo haguera existit en els meus inicis. És una iniciativa sensacional, espere que dure molt de temps per a seguir ajudant, sobretot, els esportistes més jóvens. Per a mi és un orgull ser integrant del FER. Espere col.laborar en tot el possible, dins i fora de la competició.
