Javier Carrión està vivint un somni a nivell esportiu. En els últims mesos ha aconseguit ser olímpic, ascendir amb la selecció a les sèries mundials i aquest cap de setmana ha aconseguit el salt a la Divisió d’Honor amb la Vila-Joiosa en una final èpica.
Quina valoració fas d’un any esportiu increïble per a tu, en el qual has sigut olímpic, has aconseguit l’ascens a les sèries mundials amb la selecció i ara l’ascens a la Divisió d’Honor amb la Vila-Joiosa?
Estic molt feliç, ha sigut un any immillorable. Aconseguir guanyar el preolímpic i l’ascens a les sèries mundials i amb la Vila-Joiosa és algo molt complicat. I si ho he aconseguit, ha sigut perquè he format part d’uns equips, en els quals tots els jugadors tenien molta qualitat i un gran compromís.
De tots aquests últims èxits, quin ha sigut el que més t’ha marcat en la teua carrera esportiva?
Disputar uns Jocs Olímpics ha sigut l’experiència més important de la meua carrera esportiva per tot el que significa i el que lluitarem per a classificar-nos. Em sent un privilegiat per haver estat allí, amb els més grans esportistes del nostre país.
I a més, sembla que estàs abonat a viure moments èpics. Vas aconseguir amb la selecció la classificació per a Rio amb un assaig èpic i l’ascens va ser una situació semblant no?
Sí, la situació va ser molt similar. En el Preolímpic amb ficar un assaig ens bastava i el temps s’esgotava. Però en la final del diumenge, anàvem perdent de 10 punts i gràcies a l’avantatge que teníem de l’anada necessitàvem ficar un assaig i la seua transformació. Aconseguire’m l’assaig, però a falta d’un minut havíem de fer una puntada escairada amb vent en contra, que era molt complicat de fer, i miraculosament ho aconseguirem.
S’assaboreixen més els èxits amb aquests finals èpics o preferiries un poc més de tranquil·litat?
No sé si s’assaboreix o es pateix més. Però abans de qualsevol final tothom signaria guanyar amb tranquil·litat. Però en les finals, sol haver-hi prou pressió i se solen decidir per xicotets detalls i en el meu cas últimament en l’últim segon. Després de viure alguna cosa així, l’eufòria és enorme per tot el sofriment i la pressió retinguda.
Què ha significat per a tu i per al rugbi valencià aquest ascens a la Divisió d’Honor?
L’ascens ha sigut molt important perquè em va a permetre jugar al màxim nivell de club a Espanya i a més ho he aconseguit en l’equip on estan els meus amics i el meu germà. Crec que si es fan les coses bé es pot afermar en la Divisió d’Honor. D’altra banda, per al rugbi valencià també és molt important tindre un equip en aquesta categoria i crec que tots ens podem aprofitar d’aquest ascens.
I ara el pròxim objectiu és el Campionat d’Europa amb la selecció. Com ho afronteu i quin objectiu es marqueu?
Este Europeu està dividit en quatre sèries que es van a disputar en diferents llocs i és molt important ser competitius en totes perquè les quatre són puntuables. Els punts seran importants primer per a aconseguir acabar l’Europeu el més amunt possible i segon per a poder optar a algunes de les places classificatòries per al Mundial de 2018.
