Javier Carrión, testimoni i partícip d’una gesta històrica

El rugbi 7 espanyol va viure el dissabte 9 de març un altre moment històric i d’extraordinària emoció. Per moments, va recordar l’excitant capítol esdevingut a Mònaco el mes de juny de 2016: aquella memorable i agònica victòria aconseguida davant Samoa, i que va concedir la classificació per als Jocs Olímpics de Rio. En esta ocasió, la gesta es va produir a la ciutat canadenca de Vancouver, seu de la sisena Sèrie Mundial del curs. Encara que no tinguera tanta transcendència i resultara més aviat honorífic, el triomf aconseguit davant la potent Nova Zelanda guarda un enorme simbolisme. Al marge del prestigi que comporta, revela el creixement (sostingut, però efectiu; gradual, però real) de la selecció nacional de rugbi 7 que dirigix Pablo Feijoo. Els coneguts com els Lleons comencen a retallar les distàncies que, fins no fa molt, els separaven de les grans potències mundials. Cada vegada són més competitius..

Testimoni i partícip directe de la proesa fitmada davant els temibles all blacks va ser Javier Mario Carrión. Als 28 anys, el component del Projecte FER s’ha convertit en una peça absolutament bàsica de la selecció espanyola. Carrión sol ser titular. Respecte al capítol de dissabte passat, estes són les seues reflexions només tornar a casa: “La veritat és que va ser un moment molt emocionant. Guanyar Nova Zelanda no passa tots els dies. En realitat, en el nostre cas, no havia ocorregut mai. La victòria té un valor incalculable. Significa enderrocar una nova barrera i demostrar-nos que, pràcticament, ja no hi ha seleccions a les quals no puguem superar. I, sobretot, reflectix que, a poc a poc, i gràcies al nostre treball i il·lusió, ens acostem a les superpotències internacionals”, explica Javier Carrión.

Javier Carrión

La gesta aconseguida davant Nova Zelanda es va emmarcar en la sisena de les Sèries Mundials del curs, la celebrada a Vancouver, Canadà. Les Sèries Mundials són un prestigiós circuit internacional format per 10 fases o jornades. Reunixen 15 combinats nacionals. A més, en cada Sèrie hi ha un equip convidat. Superat l’equador de la competició, Espanya ocupa una confortable desena plaça i, el que és més important, manté un ampli avantatge sobre el 15é i últim classificat, l’únic que perd la categoria. Fins ara, els Lleons han accedit als coneguts com a quarts de final d’or (8 millors) en dos ocasions. Van ser sisens, la millor classificació de la història, a Ciutat del Cap, la segona Sèrie Mundial. I van acabar huitens a Sídney, la quarta. “Per damunt de posicions concretes, el millor és el nostre creixement, la nostra evolució. Demostra que cada vegada som més competitius”, comenta l’esportista FER.

Queden quatre Sèries per disputar-se. El mes d’abril, a Hong Kong i a Singapur. El maig, a Londres i París. Una vegada la salvació és una realitat, el normal és que Pablo Feijoo introduïsca canvis per a estes últimes quatre fases. “Per a nosaltres, seguir en les Sèries Mundials és una notícia fantàstica. Ens permet, any a any, estar en la millor competició internacional de rugbi 7. A partir d’ara, el nostre objectiu ja és el Preolímpic Europeu del mes de juliol. Esta és la nostra gran meta. Tenint en compte que només el campió d’este Preolímpic continental de juliol es classifica directament per als Jocs de Tòquio, en les Sèries Mundials desitgem que Anglaterra acabe entre les 4 millors. Els 4 millors combinats a la conclusió de les Sèries van directes a Tòquio 2020. Si Anglaterra aconseguix una d’eixes quatre primeres places de les Sèries, ni Anglaterra, ni Gal·les ni Escòcia participarien en el Preolímpic; amb la qual cosa, no ens enganyem, ens llevaríem rivals de molt de nivell i tindríem més opcions. Només el campió del Preolímpic europeu va directe a Tòquio. Si no, caldria esperar al Preolímpic global de 2020”, explica Carrión. Siga com siga, els Lleons trauen les arpes. I prometen moltes més jornades glorioses.