Ser campió i subcampió d’Europa júnior de triatló durant dos anys consecutius és un èxit a l’abast de molt pocs. Només algun privilegiat pot presumir de tal excepcional balanç durant la seua etapa com a júnior. El Projecte FER i l’esport valencià tenen l’honor de comptar amb un d’estos elegits. Javier Lluch Pérez (València, 1998.04.23) va certificar dissabte passat a Kitzbuhel, Àustria, que és un diamant en brut. Encara que en l’elit i el màxim nivell esportiu poques casualitats existeixen, el triatleta valencià va demostrar que l’or de l’any passat a Lisboa no va ser un fet aïllat. Tampoc, un colp de fortuna. És més, Javier no va revalidar la corona continental per tot just un segon. Després d’un frenètic i vibrant esprint final, l’esportista FER concloïa en la segona posició dels 70 competidors presents en el certamen. Una plata que el consolida en el cim internacional.
Or en 2016, plata en 2017. Espectaculars resultats en els dos Campionats d’Europa junior…
Estic molt satisfet. Ja ho haguera signat quan vaig començar la meua etapa com a júnior. I encara que puga semblar sorprenent, quasi em sap millor la plata d’enguany a Àustria que l’or de 2016 a Lisboa. En esta ocasió, ja no anava de tapat, estava més vigilat, tenia més pressió … Per tant, molt feliç amb el subcampionat continental.
En tot cas, no vas revalidar l’or de Lisboa de 2016 per només un segon. A l’igual que el passat any, tot es va resoldre a l’sprint
Així és. Sabia que, si arribava al tram de la carrera a peu en el grup capdavanter, tindria serioses opcions de, com a mínim, repetir podi. Per la meua complexió física, a la cursa és on més destaque. La llàstima va ser no poder superar el campió, un portuguès júnior de segon any que era un altre dels favorits. Però em que amb altres conclusions positives; per exemple, que continue millorant en natació, el segment que més se’m resisteix.
Has demostrat ser un excel.lent competidor, tindre un gran caràcter i una ment privilegiada, perquè, per diverses raons, la temporada no anava del tot bé, veritat?
Sí. Aquell error de fa dos mesos a la Copa d’Europa júnior de Quarteira, on no vaig poder competir per arribar tard al box per a deixar el material abans de la prova, em va afectar bastant. No acabava de tindre bones sensacions, ni físiques ni mentals. Però afortunadament, he recuperat la meua millor versió a la cita clau de la temporada. Esta demostració de saber competir, de respondre a la pressió i de tindre maduresa em va a servir de molt per al futur. Em donarà molta confiança.
Per últim, per davant encara dos grans reptes en el 2017. Sobretot, el Campionat del Món del mes de setembre en Holanda. Quin objectiu te marques per al Mundial?
En principi, una plaça entre els 8 millors del món satisfaria bastant les meues expectatives. Tinc una espina clavada de l’any passat, on unes duríssimes condicions, molta calor i altíssima humitat, em van portar a un defalliment a Cozumel, Mèxic. Espere resarcir-me enguany. I abans del Mundial de Rotterdam al setembre, hi ha el Campionat d’Espanya júnior a finals de juliol a Banyoles. Aquí buscarem fer podi, és clar.
