Encara que joves com Sergio Martos, Ana María Martínez Rolania i, sobretot, Eva Coronado estan cridats a abonar el futur, dos són els noms que representen el present més rabiós de la natació adaptada valenciana. José Antonio Marí i Ariadna Edo s’erigiixen en els dos grans referents d’esta disciplina per a este nou cicle paralímpic, que confluirà a Tòquio 2020. A pesar de la seua dilatada experiència, Jose Antonio arribarà a la capital nipona amb 31 anys, una edat encara competitiva. Per la seua banda, Ariadna, es presentarà en els seus segons Jocs amb 22 anys. La seua exuberant joventut alimenta la seu més que possible condició de llegenda sobre la piscina. I més, després de la memorable medalla de bronze en els 400m lliures S13 al Centre Aquàtic de Rio. Per a la castellonenca, la ruta per la fama acaba de començar.
Per molt que entre Rio 2016 i Tòquio 2020 hi haja grans cites per a seguir reforçant la seua presència en l’elit internacional, cap èxit, ja siga en un Europeu o en un Mundial, podrà estroncar completament les ferides anímiques que José Antonio Marí va patir a la piscina brasilera. El nadador valencià acudia a Rio amb unes expectatives altíssimes. Amb serioses opcions de pujar al podi. Fins i tot, en més d’una prova. Però en ocasions, per perfecta que siga la predisposició davant un repte i la preparació d’un desafiament, el resultat aconseguit no és l’esperat ni el mereixcut. A l’hora de buscar explicacions, no hi ha un perquè concret. Passa el que no es desitja i ja està. Sense més. Per a ràbia i impotència del protagonista en qüestió. Exactament el que li va passar al nadador FER a la capital carioca. José Antonio va reconèixer que va patir “un dur pal” i se’n va anar amb la motxilla buida. Guanyador i ambiciós, planteja revenja per Tòquio.
Mentrestant, Ariadna Edo es va confirmar a Rio 2016 com una autèntica realitat. La castellonenca ho reunix tot per a marcar una època. Posseix talent, personalitat, passió … i, el més important, autocrítica. Així ho va testificar segons després de l’èpica remuntada que li va concedir la medalla de bronze en els 400m lliures S13 (discapacitat visual). La nadadora FER barrejava la seua innegable alegria amb un punt d’inconformisme per la seua discreta marca. El millor punt de partida per a evitar l’autocomplaença i la relaxació. La prova més evident del seu caràcter, la seua ambició i afany de superació. Com ella mateixa reconeix, encara és molt jove. Té un amplíssim marge de millora i de creixement. Amb la seua actitud, amb el seu tarannà i amb la seva generositat en l’esforç, la seua fèrtil producció està fora de tot dubte.
De moment, José Antonio i Ariadna afronten un any 2017 el moment culminant arribarà a l’octubre, amb la celebració del Campionat del Món a Mèxic. Abans, com és habitual, disputaran els Campionats d’Espanya per seleccions autonòmiques i per clubs. Autèntics tràmits per al nivell que tots dos atresoren. Segur que els nedadors més joves del Projecte FER els miren amb atenció i els consideren com el millor mirall per al futur.
