José Antonio Marí: “Arribe a Río en bones condicions, físiques i mentals”

Lloc adequat, moment precís. Els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro es presenten com el context ideal per a que el nadador FER José Antonio Marí confirme el molt i bo que d’ell s’espera. Amb 27 anys, ha de complir els 28 a l’octubre, es troba en l’edat perfecta, en plena maduresa. A més, no s’endinsa en un territori desconegut o per explorar, ja que ja va ser paralímpic a Pequín 2008 i a Londres 2012, on va aconseguir la medalla de bronze en els 50m lliures S9. I li sobra motivació. Tanta com ganes de redimir-se després dels infortunis patits en les dos grans cites internacionals. No va poder assistir al Campionat del Món de 2015 a Glasgow a causa d’un accident domèstic que li va provocar una ferida a la mà. I no va poder brillar a l’Europeu del passat mes de maig a Portugal per culpa d’una pneumònia contreta en plena celebració del certamen continental. En Rio 2016, el nadador valencià espera protagonitzar la seua gran eclosió.

Com et trobes i com arribes als teus tercers Jocs Paralímpics ?

Crec que arribe en molt bones condicions. No sé si perfectes, però sí molt bones. Tant a nivell mental com físic. La preparació de les últimes setmanes ha sigut molt enriquidora. Només cal que ens adaptem bé a Rio i que no patim cap contratemps durant la competició.

Són els teus tercers Jocs. En el teu palmarès ja figura el bronze aconseguit en els 50m lliures S9 de Londres 2012. Què podem esperar de José Antonio a Rio de Janeiro?

De moment, nadaré quatre proves: els 50m, els 100m i els 400m lliures S9, i els 100m papallona S9. Les meues principals opcions de podi passen per les dos proves de velocitat, els 50m i els 100m lliures. Crec que en les dos puc aspirar a podi. I el meu desig és superar el tercer esglaó que vaig ocupar a Londres.

jose antonio mari

Quins són els teus principals rivals en aquestes proves ?

En els 50m lliures , l’hongarès Tamas Toth , el britànic Matthew Wilye i l’australià Timothy Disken. En els 100m, a banda de l’australià i l’hongarès, hi ha un altre australià, Brendan Hall, i el rus Skaliukh. La igualtat és màxima. En les dos proves, estem tots en menys d’un segon.

Tu estàs en plena maduresa, mentre que els teus inseparables Ricardo Ten i David Levecq poden afrontar els seus últims Jocs. Et sents preparat per ser el referent de la natació paralímpica valenciana en el futur?

Jo encara em veig en el següent cicle paralímpic. Tinc 27 anys i em sent amb forces i energies per arribar a Tòquio 2020. Pel que fa a Ricardo i David, desconec el que decidiran. Sé que s’estan plantejant el seu futur. Tant de bo decidixquen el millor. Per descomptat, si no continuen competint, em sentiré molt estrany sense el seu suport i companyia. Són tants anys junts …