Menut, lleuger, tímid… Una primera impressió de José Quiles Brotons (Elda, 1997/10/19) porta a pensar que pot practicar molts esports menys el que realment desenvolupa. Però l’alacantí (categoria de menys 56 kg) és dels que es transforma quan ingressa al ring. En el seu hàbitat natural, experimenta una profunda metamorfosi. En primer lloc, “perquè la boxa és la meua vida. I després, perquè vaig a esforçar-me fins on puga i les meues forces m’ho permeten per a competir en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un objectiu difícil, però en absolut utòpic. És un regal que vull fer-li als meus pares per tot el suport concedit des de fa anys i no pararé fins aconseguir-ho o veure-ho impossible “, explica el nou component del Projecte FER.
José Quiles es va iniciar en la boxa als 12 anys. “El meu germà gran el practicava i vaig voler seguir els seus passos”. Este va ser l’oritge d’una carrera que, fins ara, ha viscut el seu moment més esplendorós amb la medalla de bronze conquerida en el Campionat d’Europa absolut d’Ucraïna el 2017. “Este és, sens dubte, la fita més brillant que he abastat fins a la data. Difícilment ho oblidaré. Sincerament, va ser tota una sorpresa”, reconeix l’esportista eldenc. Casualment, també l’any passat, només va poder ser cinquè a l’Europeu de la seua categoria, la sub 22. “Em considere un boxejador intel·ligent i bastant tàctic. Ara bé, he de millorar els aspectes relacionats amb la defensa i he d’aprendre a gestionar millor els nervis abans dels combats”, explica José Quiles.
Li va costar fer el pas, però en 2015 va abandonar la seua Elda natal per a traslladar-se al Centre d’Alt Rendiment de Madrid. “No és fàcil separar-se d’amics i familiars; però, si vols progressar i créixer, has de fer-ho en un lloc on tingues els millors mitjans i on compartixques entrenaments amb els millors”. A Madrid, els seus companys l’anomenen “L’Alcalde”, un malnom amb una explicació realment curiós. “Els meus companys de Madrid es feien talls de pèl molt rars. Jo era més clàssic i menys atrevit (rialles). Per això, i pel meu caràcter més formal i introvertit, van començar a anomenar-me com “El Alcalde”. No em molesta. Fins i tot, em fa gràcia “apunta el boxejador alacantí. Ara bé, tota la seua serietat saltaria pels aires si aconsegueix classificar-se per Tòquio 2020. “Si aconseguixc ser olímpic, sóc capaç de moltes coses. Per exemple, de fer-me un enorme tatuatge. És una promesa que li he fet als meus pares”, assenyala Quiles Brotons.
De moment, en este 2018, ha aconseguit la medalla de bronze en el Campionat d’Europa sub’22 celebrat a Romania. Una tercera plaça que va estar ben a prop de convertir-se en plata o or. Va perdre en semifinals després d’un combat tremendament disputat. Sense Europeu o Mundial absolut en este exercici, José Quiles centra les seues esperances en els Jocs del Mediterrani de Tarragona, en què aspira a pujar al podi. Ja al juliol, a més, afrontarà el Campionat d’Espanya absolut. Amant del tennis i del futbol, sent una especial debilitat per Floyd Mayweather, l’històric boxejador nord-americà que va acabar invicte la seva carrera. “Com no admirar a un esportista que no coneix la derrota en tota la seva trajectòria. Els que vam arribar a certs nivells, sabem que això és pràcticament impossible. Pues bé, Mayweather va fer possible l’impossible. A més, va ser campió del món en 5 pesos diferents; una autèntica barbaritat “, conclou José Quiles. El boxejador tranquil.
