Julia Figueroa: “Els bronzes estan molt bé, però és hora de canviar de color”

Maduresa, solvència, ofici, fiabilitat, solidesa… Julia Figueroa va demostrar, divendres passat, que continua sent tota una garantia. L’esportista FER (menys 48 kg) es va penjar la medalla de bronze en el Campionat d’Europa, esdeveniment que s’ha celebrat durant tot aquest cap de setmana a Bulgària. Julia, de 31 anys, va patir per a fer-se un buit en el podi. Especialment vibrants i igualats van resultar els dos últims combats. Va eixir creu en la semifinal davant la francesa Shirine Boukli. Va eixir cara en la lluita pel bronze enfront de la sèrbia Milica Nikolic.

Julia, nascuda a Còrdova, però formada esportivament en la Comunitat Valenciana, està abonada al bronze. Aquest és el metall que ha aconseguit en els sis podis internacionals als quals ha pujat des de 2020. A més, tres anys després, es retroba amb una medalla en un Europeu. L’últim botí en un certamen continental va arribar en l’edició de 2019, a Bielorússia. Com no, un bronze. Figueroa, entrenada en el CEAR de judo de València per Laura Gómez i Sugoi Uriarte, transmet que està en òptimes condicions per a afrontar la classificació de cara als Jocs de París 2024, els que serien els seus tercers Jocs Olímpics. Cal recordar que el procés classificatori s’inicia a partir del mes de juny.

Pocs dies abans de l'Europeu, comentaves que aquest esdeveniment era un dels objectius del curs i que aspiraves a fer-lo bé. Amb aquest bronze, has cobert les teues expectatives, has complit el teu objectiu, et tornes satisfeta de Bulgària?

Abans del torneig i, sobretot, una vegada ficada de ple en la competició, l’objectiu era aconseguir la final. El vaig tindre molt a prop, però se’m va escapar. No obstant això, vaig poder conquistar una medalla de bronze, un molt bon resultat. Per tant, el balanç és molt positiu.

En la semifinal davant la francesa Boukli, vas arribar a veure't guanyadora per a lluitar per l'or? I en el combat pel bronze enfront de la sèrbia Nikolic, vas témer per la derrota i per quedar cinquena?

A aquest nivell, els combats són molt igualats. Estem sempre en el límit entre la victòria i la derrota. Però sincerament, no pense en si vaig poder guanyar el combat que vaig perdre o en si vaig poder perdre el combat que vaig guanyar. Sempre que isc al tatami, crec en les meues possibilitats i confie a guanyar, però també soc conscient que puc caure.

Amb l'experiència que ja acumules, hi ha ocasions en què guanyes els combats més aviat per ofici que amb altres armes? Dit d'una altra manera: travesses pel millor moment de la teua carrera?

L’experiència sempre és un punt a favor, clar. I, per descomptat, ja tenim un bagatge i unes taules que, a vegades, ens ajuden. Respecte a si estic en el meu millor moment, puc dir que em trobe en un estat de forma molt bo, però espere que les millors sensacions estan per arribar.

No sé si coneixes aquesta dada: des de 2020 i fins a aquest moment, has ascendit a 6 podis en altres tants esdeveniments internacionals del màxim nivell, ja siguen Gran eslam, Mundials o Europeus. I les 6 medalles han sigut de bronze…

Sabia que, últimament, estic acumulant molts bronzes, però desconeixia aquesta dada dels sis bronzes consecutius. Poc puc dir al respecte. Aquest metall està molt bé, però ja és hora de canviar de color…

Dins d'un mes, arranca el procés classificatori per als Jocs de París 2024. Les dues medalles reeixides en els dos tornejos afrontats en aquest inici d'any t'han fet veure que el bitllet olímpic no serà senzill, però sí que és factible, no?

Sí. Obtindre un tercer passaport olímpic no serà senzill. Cada vegada, hi ha més nivell, hi ha més competència i és tot més complicat. Però em trobe amb forces, amb motivació i amb ganes d’anar a per això.