L’halterofília és un esport de creixent presència en el Projecte FER. Fins fa uns mesos, tot el protagonisme corresponia a dos integrants femenines, les cèlebres Estefania Juan i Alba Sánchez, les famoses tia i neboda. No obstant això, tres xics, molt jóvens tots ells, s’incorporaren en 2015 i van dotar de major importancia a este noble esport consistent en alçar peses. Mentre Estefania última la preparació per a disputar el seu quinzé Campionat del Món, fixat en Houston a finals de novembre, i mentre Alba Sánchez es recupera de l’operació a la qual s’ha sotmés després de la seua desgraciada lesió en el colze esquerre, els novells Yves Ibáñez, Tomàs Ruiz i Christian Millán s’endinsen ja en la recta final d’esta temporada.
Després del parèntesi estival, els tres halteres FER escriuran els últims capítols de l’exercici esportiu de 2015 amb la disputa, este cap de setmana de la classificació per a la final del Campionat d’Espanya per equips. Yves, Tomás i Christian defensaran la sort dels seus respectius clubs. Els dotze millors conjunts de tota Espanya es classificaran per a competir en la gran final, que tindrà lloc el 17 d’octubre. Serà l’epíleg d’un any en que el trident masculí del FER va viure el seu principal examen en el Nacional junior, celebrat el passat mes de maig en Madrid. Mentre Christian abastava la plata en el total olímpic, Tomás i Yves aconseguien sengles medalles de bronze en les seues respectives categories de pes corporal.
Quan se’ls demana als tres un autoexamen, les valoracions són d’allò més diverses. Per exemple, Christian està satisfet de la seua “fam de seguir millorant, soc perfeccionista i mai estic conforme del tot; per contra, he de polir aspectos tècnics”.Per la seua banda, Yves comenta que la seua principal virtut “és la seua ambició, el seu afany de superació, mentre que he de millorar en el rendiment diari, vull estar al 100% tots els dies”. Tomás, per últim, es queda “amb la seua constancia en l’entrenament rutinari, però he de millorar en l’autocontrol dels meus nervis i emocions durant les competicions”. En allò en que els tres esportistes es mostren coincidents és en la devoció i passió que senten per l’halterofília, a la que definixen com “un estil de vida”.
Altra característica comuna en els tres halteres és l’enorme sacrifici que suposa per a tots ells la combinació entre els aspectos personal, académic i esportiu. “Dedique tres hores del matí a entrenar i sis hores per la vesprada per a estudiar”, comenta Yves. “A les 7 ja estic en peu, vaig a classe fins les 2. Després, per la vesprada, m’esperen 4 hores diàries d’entrenament. Al voltant de les 11 de la nit, ja no puc més”, relata Tomás, qui enguany ha abandonat la seua Alzira natal i s’ha traslladat fins el CAR de Tenerife per a “millorar com a persona i progresar fins el més alt de l’halterofília espanyola”. El nostre tercer protagonista, Christian, també dedica els matins a la Universitat “i entrene totes les vesprades entre tres i quatre hores. Necessite dormir 8 hores per a poder amb tot”. Vides quasi espartanes ja des de molt jóvens. És el preu dels seus somnis: triomfar com a esportistes.
