Des del passat 21 d’abril, el Projecte FER 2017 engloba en la seua nòmina un esportista que fa quasi un any protagonitzava un episodi únic. Quasi miraculós. Quasi sobrenatural. El jugador de rugbi Marcos Gustavo Poggi Ranwez, argentí de naixement, però nacionalitzat espanyol i empadronat a la Comunitat Valenciana, en concret a Elx, des de l’any 2004, va burlar fa uns mesos les lleis mèdiques i físiques, habitualment implacables. En realitat, encara ho segueix fent. Representa un cas singular sense apenes precedents en l’esport nacional i internacional.
La portentosa història de Marcos Poggi, de 28 anys d’edat, s’origina el 6 de juny de 2016. La selecció espanyola de rugbi 7 ultimava a Moscou la seua preparació per al torneig preolímpic previst a Mònaco dies més tard. A la capital russa, el costat més temut i tenebrós de l’esport es va acarnissar amb l’atleta d’origen argentí. Poggi patia una de les pitjors lesions que pot tindre un esportista: trencament complet del creuat anterior i lateral intern en grau 2 del seu genoll dret. En aquell moment, el primer diagnòstic era aclaparador: el pas pel quiròfan era pràcticament inevitable i el període de baixa estaria al voltant als sis mesos, l’habitual en este tipus de contratemps tan greus.
Tot just dos setmanes després, un 20 de juny, la selecció espanyola aconseguia la proesa de adjudicar-se el Preolímpic a Mònaco i classificar-se pels Jocs de Rio. Una explosiva barreja de sensacions va sacsejar la ment de Marcos Poggi durant aquell diumenge quasi estival. D’una banda, enorme felicitat per la gesta dels seus companys: d’altra, ràbia, dolor i impotència per la pràctica impossibilitat de competir en la cita més somniada i desitjada per un esportista, uns Jocs Olímpics. En efecte, pràctica impossibilitat. Perquè va succeir un autèntic miracle esportiu. Després d’una nova inspecció, els doctors van observar que el genoll de Marc era prou estable i fort per intentar arribar a Rio.
A partir d’este moment, el nou esportista FER, actual jugador de Cisneros de Madrid, va sufragar per si mateix part de la seua recuperació i va emprendre un procés exprés per enfortir el seu, ja de per si, poderós tren inferior. Les mans màgiques dels fisioterapeutes i una extraordinària demostració de força de voluntat per part de Marc Poggi van retallar els terminis i van obrar el miracle de posar a to el genoll per a competir en els Jocs Olímpics de Rio. Un fenomen prodigiós que confirma les especials característiques dels jugadors de rugbi, esportistes amb uns quàdriceps i uns isquiotibials que dupliquen i tripliquen en força a les d’una persona normal. De moment, el genoll de Marcos segueix responent. De fet, si no passa res estrany, disputarà el Campionat d’Europa en poques setmanes. En el fons, el nou component FER només s’aplica per a complir la màxima del seu pare i mentor en l’esport de la pilota ovalada: “els arbres més grans sempre cauen per sota. Cal anar a baix i placar com un animal als turmells”.
