Vent de cua per al rugbi espanyol. Des de fa un temps, un dels esports que més expansió i popularitat està adquirint en territori nacional. Els últims èxits (sobretot, la presència d’ambdues seleccions de seven, la masculina i la femenina, en els Jocs Olímpics de Riu 2016) han incrementat considerablement l’interès per aquesta espectacular modalitat. El creixement de la disciplina de la pilota ovalada també es tradueix en el Projecte FER, en les files del qual, any rere any, es registra un increment dels seus exponents. Des del passat mes d’abril, dos dones, Luz María Redondo de Haro i María Calvo Balaguer, formen part de la nòmina de components de l’equip FER. A les dos els uneix la passió per este esport. Pel que ocorre en el terreny de joc i, sobretot, per les vivències i les experiències una vegada conclouen les melés, els assajos i els placatges.
Per a Luz María Redondo de Haro, Luce en el món del rugbi, el seu idil·li amb este esport s’origina als 11 anys. “Amb aquella edat, em vaig anar un estiu a Montpeller, França. Vaig estar amb una família en la qual un dels xics el practicava. Un dia, em va convidar a veure’l jugar i a la setmana següent ja era una més de l’equip. Dos anys més tard, ja em vaig incorporar a l’escola del CAU València. Este esport m’havia enganxat”, recorda la component del Projecte FER. Després de quatre temporades de pertinença al conjunt valencià, etapa en la qual va ser campiona d’Espanya sub 18 de rugbi 15 amb la selecció valenciana, Luce, de 18 anys, va emigrar a Madrid. Actualment, juga en el Cisneros de la capital d’Espanya, equip amb el qual ha aconseguit l’ascens a la Divisió d’honor femenina. “Com a davantera, em considere una jugadora bastant ràpida, molt contundent en el placatge, valenta i amb gran determinació en el terreny de joc. Per contra, he de millorar en condició física, en musculatura, en la tècnica de carrera i en la passada”, explica Luce Redondo.
Tossuda, treballadora i perseverant, així es defineix, Luce està enamorada de tots els valors intrínsecs al rugbi. “Pot semblar un tòpic, però no ho és. L’honor, el respecte al rival, la camaraderia, l’esperit d’equip estan molt arrelats en aquest esport”, assenyala la component del FER. “M’agrada molt eixir a córrer i nadar. Vull algun dia córrer una Marató. A més, m’encanta llegir, aprendre idiomes i tocar la guitarra”, explica Luce, qui cursa Estudis Internacionals de Dret. Quant a ídols, es queda amb Richi McCaw, etern capità dels All Blacks, i la neozelandesa Portia Woodman. Luce, que somia arribar a uns Jocs Olímpics o un Mundial de Rugbi 15, es va proclamar el passat estiu subcampiona d’Europa sub 18 de seven amb Espanya. Va compartir èxit amb María Calvo Balaguer, una altra de les jugadores del Projecte FER. Nascuda al febrer de 1999 a Montcada, María es va iniciar en el rugbi als 8 anys. Després del seu pas pel UER Montcada i pel Tatami, es va incorporar al Rugbi Club València, equip en el qual milita en l’actualitat.
Els qui bé la coneixen, parlen del seu esplendorós futur. Pronostiquen que, en breu, formarà part amb regularitat de la selecció espanyola absoluta. “Tant de bo siga així”, expressa María, qui afegix: “per a arribar a eixos nivells, hauré de millorar en molts aspectes; sobretot en la velocitat. Per contra, em considere una jugadora molt lluitadora, molt treballadora. M’encanta placar”. Amb la pilota ovalada entre les mans, María es transforma. Enèrgica i decidida, en el terreny de joc; vergonyosa i tímida, fora del mateix. I amant del tercer temps, una dels principals senyals d’identitat del rugbi. “El reunir-te a menjar i a xarrar amb els teus rivals després d’un partit és fantàstic”, explica la jove esportista de Montcada. Campiona d’Espanya sub 18 de rugbi 15 amb la selecció valenciana el passat mes d’abril, María explica que li agrada practicar el surf, escoltar música, així com estar amb les seues mascotes. “M’encanten els animals”, explica esta gran esperança de futur del rugbi valencià, que els seus referents són els jugadors neozelandesos Dan Carter, Jonah Lomu i Richie McCaw, i l’italià d’origen argentí Sergio Mateo Parisse. El seu somni, com no, arribar a uns Jocs Olímpics.
