La volta al món del Projecte FER

No és un programa dedicat a preparar aventures per a descobrir territoris inexplorats. Els seus integrants no es dediquen a fer turismo. No estem davant una agència de viatges, a pesar que els desplaçaments són permanents. Res de l’exposat constituix l’esència del Projecte FER, emcara que ningú no ho diria tenint en compte l’intens tràfec que estan protagonitzant els seus components. Un breu repàs als moviments dels esportistes FER durant este 2015 per tal d’acudir a les seues respectives competicions genera autèntic vertigen. Quantificar els kilòmetres recorreguts entre tots els expedicionaris és una missió senzillament imposible. Més fàcil és assegurra, sense rics a cometre una equivocació, que el Projecte FER està donant en 2015 pràcticament la volta al món.

Ni més ni menys que en 46 països han estat els esportistes FER en el que portem d’any. Els cinc continents han sigut conquerits. Obviament, el més visitat ha sigut l’europeu. Però també s’ha viatjat fins Amèrica (Colòmbia, Estats Units, Brasil, Argentina o Cuba), fins a Àssia (Xina, Japó, Corea o Abu Dabi), fins a Àfrica (Egipte, Marroc o Sudàfrica) i fins Oceania (Austràlia i Nova Zelanda). Per la resta, el Projecte FER ha desplegat les seues ales en 24 països d’Europa. Les destinacions més habituals, Itàlia, Alemanya i França. Però també, nacions tan poc habituals com Eslovàquia, Geòrgia, Estònia o Luxemburg.

Si hi haguera que establir una classificació segons els kilòmetres recorreguts, no hi cap dubte. Tamara Gómez amb folgança. La triatleta ilicitana, autèntica trotamons del Projecte FER, ha estat present fins a 15 països diferents. Una bogeria. Tampoc es menyspreable el passaport de Paula Soria. La jugadora alacantina de volei platja ha competit en 8 nacions diferents. També les maletes del ciclista Maurice Eckhard, de la judoka Laura Gómez, de les gimnastes Alejandra Quereda i Elena López, del regatista Iván Pastor, de l’atleta Eusebio Cáceres, o dels taekwondistes Daniel Ros i Raúl Martínez poden donar fe del ritme dels seus propietaris.

Però també els esportistes més joves han experimentat grans experiències amb desplaçaments llunyans. Com a exemples, l’estada d’Alba Sánchez en Perú, o les vivències d’izan Ahicart i Luis Salort en Colòmbia. I l’any encara no ha conclòs. Encara hi ha competicions en l’agenda. I, amb elles, nous territoris en els quals el logo del FER va a deixar la seua emprenta. Queda viatjar a Letònia, a Houston, a Qatar, a Omán… El ritme no para. Els viatges, tampoc. És el millor símptoma.