El món de l’esport és un univers fascinant. Els seus valors, la seua èpica, les seues recompenses, la seua incidència, la seua exemplaritat, la seua repercusió, la seua trascendència el convertixen en tot un fenòmen social. No obstant això, i com tot en la vida, no està exent de la seua cara ingrata. I sense dubte, l’angle més desagradable per als grans protagonistas de l’espectacle, els esportistes, són les lesions. Els integrants del Projecte FER no es troben immunitzats davant éstos inconvenients de l’ofici. Durant l’any en curs, diversos integrants del FER han travessat les seues particulars penalitats físiques. Dolències lleus, contratemps més greus, fins i tot intervencions quirúrgiques… El ventall és ample.
De les lesions, es diu que mai no arriben en un bon momento. Però hi ha ocasions en que són especialment inoportunes. Que li ho pregunten, si no, a Eusebio Cáceres. Gràcies als seues espectaculars 8,16m en la reunió internacional celebrada en Karlsruhe el passat 31 de gener, l’atleta d’Onil va ostentar durant unes setmanes la millor marca mundial de l’any en salt de llargada. L’esportista alacantí s’erigia en ferm aspirant al podi del Campionat d’Europa baix sostre en Praga. No obstant, i després de no poder disputar ja el Nacional absolut, renunciava a participar en el certamen internacional a causa d¡un edema ossi en l’astràgal del,peu dret. Eusebio encara no ha reaparegut. Fa pocs dies, tornava a entrenar. Si no hi ha cap reacaiguda, pensa tornar a competir a meitat de juny. Li espera el Mundial a l’aire lliure de Pekín en agost.
Cáceres no ha sigut l’únic en perdre’s una gran competició per culpa d’una lesió. El mateix infortuni va acarnissar-se amb Estefania Juan. Apenes una setmana abans de pujar-se a l’avió amb destinació a Geòrgia per a disputar el Campionat d’Europa, l’haltera alzirenya va patir una lesió muscular. Tal contingència va produir-se a principis d’abril i va suposar una maçada, perquè havia preparat el certamen continental a conciència. Estefania tornarà a alçar peses de forma oficial en el Campionat d’Espanya absolut del proper 13 de juny.
Intervencions quirúrgiques o encara sense competir
El quiròfan també ha aparegut en la vida d’alguns esportistes FER durant el que portem d’any. La gimnasta Elena López va operar-se del genoll esquerre a principis de febrero. Ha estat inactiva durant dos mesos. Va perdre’s una Copa del Mon a principis de febrero, però ja ha tornat a fer malabarismes amb les cintes i les maces. Molt més greu va ser el cas del lluitador de grecorromana Adrián Valero. A finals de 2014, es destrossava el genoll de la cama dreta. Era intervingut el 7 de febrer. Estima que reprendrà la competició en octubre. La tercera esportista FER en passar pel quiròfan ha sigut Nuria García Arcos. La triplista va estar parada 2 mesos. Va perdre’s el Campionat d’Espanya junior. Va tornar a saltar fa 2 setmanes en la lliga de clubs amb el Playas de Castellón.
D’altra banda, hi ha esportistes, i quasi tots ells atletes, que estan quasi inèdits en 2015. El llançador de javelina paralímpic Héctor Cabrera, aqueixat d’una elongació del nervi cubital, està lessionat 5 mesos; el fondista castellonenc Axel Vives porta 8 mesos parat per culpa de la sempre traidora fascitis plantar; i l’especialista en combinades Carlos Sánchez Juan no competix des de gener a causa d’una lumbalgia, encara que espera arribar al Nacional junior de juliol. La llista de desventures la completen Daniel Mazón, qui va romandre inactiu 2 mesos (febrero i març) per culpa d’un trecament fibrilar en els isquiotibials i el judoka León Villar, a qui una distensió en el muscle l’ha tingut un mes fora de combat. També la mala sort va castigar el jove nadador Héctor Fontabella, víctima d’un virus en ple Campionat d’Espanya junior d’hivern en Cadis.
