El món de l’esport acostuma, en ocasions, a oferir-nos sobtades irrupcions de protagonsistes que, en temps récord, abandonen l’anonimat i es convertixen en personatges de domini públic. Son fenòmens aïllats, pero ocorren. Per contra, són més habituals els exemples d’evolucions lentes però segures, els casos de creixements graduals pero ferms. A este patró s’ajusta Pablo Torrijos. El saltador de triple castellonenc va donant, mai millor dit, xicotets “bots” en el seu dia a dia i, a pesar de la seua joventut (sols 22 anys), ja está plenament instal.lat en l’elit.
Pablo Torrijos ha tornat fa escasos dies de Roma, on ha estat concentrat durant una setmana. La seua elecció no ha sigut casual. A l’esportista FER el prepara en Castelló un tècnic italià, Claudio Veneziano. Però a més, en Itàlia trobem el principal referent en el qual Pablo es fixa per a progresar i millorar, Fabrizio Donato, un triplista ja molt veterà (38 anys), pero que ha aconseguit recentment, i a una edat ja molt avançada, els seus millors resultats europeus, mundials i olímpics. “És realment sorprenent i enriquidor comprovar com un saltador pot estar al máxim nivell als 38 anys. Per això, he triat Roma, per a tindre contacte proper tant amb Donato com amb el seu entrenador, Roberto Pericoli. Ha sigut una gran experiència”, comenta Pablo.
No és ésta l’única curiositat que envolta Pablo. El saltador FER sempre ha tingut “l’enemic” (esportiu) a casa. Durant l’etapa juvenil i junior, va ser célebre la seua rivalitat amb el també castellonenc Vicente Docavo. I en l’actualitat, Torrijos dirimix l’hegemonia en el panorama nacional amb altres dos companys del club Playas de Castellón, Jorge Gimeno i Emilio Bellido. De moment, l’esportista FER ha prés la davantera als seus competidors. Ha encadenat dos títols nacionals absoluts a l’aire lliure (2013 i 2014) i el passat mes d’agost abastava el seu millor registre internacional amb la huitena plaça en l’Europeu absolut de Zúrich. Conclusió, els salts parlen valencià: Eusebio Cáceres, en llargada; Pablo Torrijos, en triple.
Fins la data, la seua millor marca personal es 16 metres y 87 centímetres, però Pablo sap que el seu “vol” pot ser molt més llarg: “me veig capacitat per a arribar als 17,20 i superar així el récord d’Espanya, vigent des de l’any 91 en 16,93”, comenta el castellonenc. Els Jocs Olímpics de Rio apareixen en l’horitzó i en la seua ment, clar, “però abans vull fer-ho bé en 2015, aspire a lluitar per les medalles en el Campionat d’Europa de pista coberta en Praga en març, i a acabar entre els 8 primers en el Campionat del Món a l’aire lliure de Pekín en agost”, assenyala l’esportista FER. Paraula d’un estudiant de Criminologia en la Universitat Jaume I de Castelló, d’un seguidor del futbol (“m’agrada el Vila-rea”l) i d’un incondicional de Rafa Nadal. Amb estes credencials, i amb la seua tenacitat i ambició, la progressió de Pablo sembla segura. Paulatina, pero segura.
