Més madura, més adobada, més experta. Amb més bagatge, amb més recorregut, amb més trajectòria. Liliana Fernández repetirà participació olímpica. És oficial des del passat dilluns 13 de juny. Esta era la data en la qual les quinze primeres parelles del ranking mundial de vòlei platja s’asseguraven la seua classificació per als Jocs de Rio de Janeiro 2016. I l’esportista FER, junt a la seua inseparable Elsa Baquerizo, es trobava en eixe selecte grup d’escollides. Amb folgança i suficiencia, a més. Com a huitenes. “Ara sí podem proclamar amb tranquilitat que competirem en Río. El nostre billet era virtual des de fa alguns mesos, però sempre esperes l’oficialitat per a poder respirar tranquiles i poder celebrar-ho”, apunta esta autèntica trotamons de l’esport espanyol, per a qui l’estret corredor d’un avió és col el saló de sa casa en Benidorm. Un espai familiar, habitual, comú.
En la seua frenètica i exigent preparació de la cita olímpica, Liliana establix esta setmana un xicotet parèntesi. Una treva. Es troba en Tenerife després d’acabar cinquena fa pocs dies en el Grand Slam de la ciutat polonesa d’Olsztyn. Era l’onzena competició que afrontava des que iniciara el curs el passat mes de febrero en l’Open de Maceio, Brasil. “Tampoc existixen grans diferències respecte d’altres anys no olímpics. La mitjana de tornejos que disputem cada any és semblant a la d’esta temporada. En tot cas, la mentalitat és distinta. En any olímpic, tot està enfocat cap a la gran cita. Rio ho condiciona tot”, apunta l’esportista FER, de 29 anys d’edat. Allò que no canvia és “el cor que li posem en cada partit, en cada remat, en cada intent de bloqueig. Serem de les parelles més apassionades amb el nostre esport i la nostra professió”, afirma Liliana.
De moment, Liliana es mostra moderadament satisfeta amb els resultats abastats des del passat mes de febrero. “Si me demanes una nota, me posaria un 7. Encara que sempre es pot i es vol millorar, i encara que tant yo com Elsa som exigents i inconformistes, la temporada està sent prou positiva”, reflexiona l’esportista alacantina. Fins la data, la seua fulla de servicis durant 2016 alterna grans alegries (la plata en l’Open de Sochi o el bronce en l’Open de Cincinnati), amb alguna que altra decepció (no van abastar els creuaments finals en el Grand Slam de Rio de Janeiro, o l’eliminació en els huitens de final del Campionat d’Europa en Suïssa). Abans de presentar-se en l’arena olímpica de Rio, la representant FER encara afrontarà el Major Porec, també en Polònia, el Major de Gstadd, Suïssa, i el Major de Klagenfurt, Austria.
Onze anys després de deixar el seu Alacant natal per la irresistible atracció pel vòlei platja, a Liliana li arriba la gran oportunitat de premiar la seua valentía, el seu valor. Perquè l’alacantina sap que només una medalla olímpica genera eternitat amb el temps. I no la descarta. “De momento, estem entre les 24 parelles que competirem en Rio, però no ens conformem”, explica l’alacantina. En Londres 2012, en la seua primera compareixença olímpica, Liliana i Elsa van despertar la típica empatía del pioner. Eren la novetat i van causar sensació. Van acabar novenes. Però en Rio, ja no seran les desconegudes. “No ens posem cap objectiu concret, només gaudir i millorar el joc de fa 4 anys. A partir d’ahí, a somniar”, conclou l’esportista FER. Per personalitat, no serà.
