La seua notorietat en el hòquei herba nacional està fora de tot dubte. A punt de complir els 25 anys, Lola Riera ja és un referent en l’esport de l’stick. Pràcticament indiscutible com a component de la selecció espanyola, ja es troba concentrada amb la resta de les seues companyes per a preparar els Jocs Olímpics de Rio. Quasi ningú no dubta de la seua presència entre les 16 jugadores que viatjaran a Brasil. I més, després de la genialitat protagonitzada el passat diumenge 29 de maig. L’esportista FER va resoldre la final de la lliga femenina amb un acció només a l’abast d’unes poques privilegiades. Lola Riera va combinar personalitat, sang freda, confiança precisió, risc, inconsciencia… La valenciana va transformar el shoot out (una espècie de penal en fútbol) definitiu a l’estil Panenka, amb una vaselina que ha tingut un enorme ressò, i que li donava el títol lliguer al seu equip, al Spv Complutense de Madtid, per primera vegada en la història.
Com va ser eixe momento del llançament del shoot out definitiu? Ara que han passat uns diez, penses que vas arriscar en excés o, per contra, ho tenies molt dominat i assatjat?
No vaig a negar-te que vaig córrer un cert risc. A més, era el shoot out definitiu. Si el convertia, erem campiones; si no, anavem a la mort sobtada. Però el vaig llançar amb molta confiança. Plenament convençuda que el transformava. Estic sorpresa pel ressò que ha tingut.
En alguna ocasió havies executat un penal d’esta forma o era la primera vegada?
En un partit oficial era la primera vegada. Realment, ho porte assatjant al voltant d’un mes. Però abans de llançar-lo, l’entrenador me va transmetre tota la seua confiança i va animar-me a que ho intentara. En eixe momento, me va vindre al cap l’errada comesa en el Preolímpic de fa un any en València. Menys mal que tot va eixir bé.
Obviament, éste és el principal èxit aconseguit en una competició de clubs i un dels més importants de tota la teua carrera, veritat?
Sí. Després de la classificació per als Jocs Olímpics, és la major alegria i la fita més important de la meua carrera esportiva. Porte ja tres anys en el Spv Complutense de Madrid i me trobe molt cómoda.
Una volta finalitzada la competició domèstica, ja estàs concentrada amb la selecció espanyola. Te veus entre les 16 seleccionades que jugaran els Jocs Olímpics de Rio?
Més que me veig, me vull vore. Tinc una enorme il.lusió per ser olímpica. En les últimes compareixences he sigut una habitual amb la selección. Però cal ser cauta i respectuosa. Ara bé, no hi ha dia en que no pensé en els Jocs, en la competició, en la cerimònia inaugural, en la Vila…
