Els esportistes FER fan balanç de Río 2016 (segona part)

Sugoi Uriarte i Laura Gómez (Judo): Sugoi Uriarte: “El meu pas per Rio oferix sensacions rares. Dos dies abans de viatjar, vaig tenir una lesió al peu de suport que no em va permetre competir al 100%. Decepció per caure en el primer combat, i ràbia per no haver arribat en plenitud de condicions”. Per la seua banda, este és el balanç de Laura Gómez: “El quadre que em va tocar era molt complicat. De fet, la rival a la qual vaig superar a la primera ronda sempre m’havia guanyat. En esta ocasió, vaig poder amb ella, tot i el duríssim cop rebut al nas. En huitens, vaig perdre contra la número 1 mundial de la meua categoria, una romanesa. Sempre vols més, és clar. Però, transcorregudes unes setmanes, estic satisfeta, tant per ser olímpica, com per el meu rendiment a Rio.

Iván Pastor (Vela) :No estic del tot content amb el resultat, perque tenia il·lusió en lluitar per les medalles o ,com a mínim, pel diploma olímpic. Però em quede amb les meues dos grans jornades finals. Tot i no començar bé, mai em vaig rendir. Una gran reacció em va permetre entrar a la Medal Race. I quasi la guanye. Al final, sabor agredolç amb la novena plaça, però content per ser competitiu. Ja descompte els dies per a Tòquio 2020.

Néstor Abad (Gimnàstica artística): “Quan deia que el meu objectiu era ficar-me entre els 24 millors per a disputar la final del concurs global dels 6 aparells, sabia que m’exigia molt, però no ho veia impossible. El problema va ser que un mal primer exercici en paral·leles em va penalitzar. Després, em va resultar impossible remuntar. El balanç és alegria per estar als Jocs després de les meues dos greus lesions de genoll, i crec que actuació digna a Rio. Tant de bo pugui repetir a Tòquio 2020”.

Daniel Andújar, Pablo Torrjos, Concha Montaner i Mar Jover (Atletisme): En primer lloc, Dani Andújar es mostra “relativament satisfet amb el meu pas pels Jocs de Rio. Tenint en compte el nivell que hi havia, em vaig quedar a tan sols una dècima de les semifinals en els 800m “. Per la seua banda, Pablo Torrijos és autocrític: “La meua actuació ha estat per davall del que s’esperava. No he rendit d’acord a les meues expectatives i entrenaments”. Pel que fa a les saltadores, esta és l’opinió de Concha Montaner: “No vaig competir com m’haguera agradat, pense que tinc cames per superar la millor marca que vaig fer, els 6,32m. Però cal tindre en compte els problemes musculars que he patit des de pràcticament l’inici de l’any “. Finalment, per a Mar Jover, “la competició no va ser l’esperada, en el primer salt vaig resentor-me d’unes molèsties musculars que arrossegava al isquio dret durant els últims dies. Em vaig arriscar a agreujar la lesió, però no podia deixar d’intentar-ho en uns Jocs Olímpics. A pesar de tot, me considere una privilegiada per haver vixcut esta experiència ”