Els esportistes FER fan balanç dels JJPP de Río (primera part)

Kim López: La meua autoavaluació no pot ser altra que immillorable. Debutar en uns Jocs i fer-ho amb la medalla d’or és un autèntic privilegi. Han passat quasi dos setmanes i seguixc en un núvol. Viatjava a Rio amb ambició i optimisme, pensava en pujar al podi, però fer-ho en el més alt no es pot explicar amb paraules. A més, amb una gran marca. Mai oblidaré el meu pas per Riu

Ariadna Edo: L’experiència ha resultat impressionant. M’imaginava que estar en uns Jocs era una cosa molt gran, però la realitat ha superat les expectatives. Competir amb tanta gent a les grades constituix una sensació molt forta. He après molt de cara a properes grans cites, sobretot de cara a Tòquio 2020. I òbviament, molt feliç pel bronze en els 400m. Ara bé, com he dit sempre, puc fer-ho millor i puc aconseguir millors marques.

Héctor Cabrera: A nivell personal, les vivències han estat molt intenses. M’ho he passat molt bé des del primer fins a l’últim dia. Tot el que comporta uns Jocs és molt emocionant. En l’àmbit esportiu, esportiu, ara que ja han passat unes jornades, estic content amb la cinquena plaça. M’haguera agradat pujar al podi, és clar; però són els meus primers Jocs, encara tinc molt marge de millora i de segur que ho aconsegueixo a Tòquio.

Mónica Merenciano: Faig un bon balanç del meu pas per Rio. Després d’estar un any en blanc per les intervencions quirúrgiques, crec que fregar el bronze és un bon resultat. Em va faltar molt poc per pujar de nou al podi.

José Luis Giera i Sergio Alamar: Hem de tenir en compte que la nostra preparació va ser molt precipitada, tan sols tres setmanes. A més, els rivals en la nostra fase de grups eren duríssims, sobretot la Xina i Argentina. Malgrat totes aquestes circumstàncies, vam competir tots els partits. Per tant, ens tornem de Rio moderadament satisfets amb la sisena plaça obtinguda

Vicente Gil Ros: No arribava a Rio en les millors condicions. Tot el contrari. En els mesos anteriors, una malaltia em va debilitar bastant. Per tant, no he competit en plenitud de facultats. Però almenys, encara que en la meva prova no hi havia molta participació, vaig aconseguir ficar-me a la final. Per tant, estic relativament content amb la meva participació. Ara, a descansar, a pensar i a decidir el futur.