“La lluita olímpica pot semblar brusca, violenta, però és tot el contrari. És noble. Transmet molts valors. Elimina fronteres. No entén de races i classes. I permet establir amistats pures, sinceres i sòlides”. Amb esta efusivitat, defensa Marta Ojeda (Gilet, València, 2000.04.16) el seu esport, en el qual es va iniciar “quasi sense adonar-me’n, als 9 anys, perquè el meu pare era entrenador del Club de Lluita Camp de Morvedre, entitat a la qual encara pertany a l’actualitat”, rememora la nova component del Projecte FER.
Marta viu en 2018 el seu primer any en la categoria júnior. De moment, el curs està resultant molt positiu. Ha aconseguit sengles ors, en els Campionats d’Espanya júnior i sub 23, i, a més, ha aconseguit un bronze en el Nacional absolut. “El passat any 2017 ja va ser molt bo per a mi; vaig aconseguir els títols cadet i júnior a casa nostra, i vaig poder competir a l’Europeu cadet de Bòsnia, on vaig acabar setena, i al Mundial cadet de Grècia. Ara, he aconseguit el meu gran objectiu de la temporada: classificar-me pel Campionat d’Europa júnior de principis d’agost a Roma. És un esdeveniment del màxim nivell internacional i em permetrà provar-me amb les millors. I, per descomptat, encara que el repte és duríssim, no renuncie a res”, expressa Marta.
Per a la esportista de Gilet, la lluita olímpica és “quasi un estil de vida. M’enriqueix com a persona, em fa el meu dia a dia més intens”. A l’hora de definir-se com a lluitadora, Marta assenyala que una de les seues principals qualitats és la rapidesa de moviments. “En pertànyer a una categoria de pes bastant alt, menys de 68 kg, la velocitat i els reflexos solen marcar les diferències. En este terreny, crec que tinc prou de terreny guanyat. Com a contrapartida, he de millorar en l’aspecte psicològic. No és que sigui victimista, però he de guanyar en autoestima i confiança abans dels combats”, assenyala la lluitadora valenciana.
Amant de la natura, ( “sempre que puc, m’escape per a passejar per la muntanya o per la platja”), a la Marta Ojeda li agradaria emular algun dia a la històrica esportista vitoriana Maider Unda, posseïdora de l’única medalla olímpica (bronze en Londres 2012) en l’esport de la lluita olímpica. “Maider és, sens dubte, una referència per a tots els que estem en aquesta disciplina. També em quedo amb l’americà Kyle Snyder, el campió olímpic més jove de la història “. Parlant de Jocs Olímpics, “si algun dia aconsegueixo estar en uns Jocs, batria el rècord del món de fotografies realitzades. El immortalitzaria tot. Fins amb tots els assistents i treballadors de de la Vila Olímpica”, assenyala, entre rialles, Marta. De moment, pas a pas. Ara, celebra la seva imminent ingrés a la Universitat. “He aprovat el selectiu, m’he tret el pes de sobre i molt possiblement em s’inclini per cursar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. No obstant, això arribarà al setembre. Ara, només tinc la ment fixada en l’Europeu júnior de Roma. Allà vull aconseguir el meu primer gran èxit internacional”, conclou Marta. Somnis en veu alta.
