El triatló no és un esport a l’ús. La seua originalitat respon a diverses raons. La més poderosa residix en la peculiaritat de combinar tres disciplines diferents: natació, atletisme i ciclisme. A més, el seu magnetisme va en aument. Cada vegada són més els seus incondicionals. És una pràctica en clara expansió. I a més, el seu desenrotllament no coincidix amb els temps convencionals d’una temporada esportiva. Mentre la majoria de les especialitats i competicions ja han arribat a la seua velocitat de creuer, els triatletes descansen. Mai millor dit, hivernen. Van tancar el passat exercici a principis d’octubre. No tornaran a nadar, pedalejar i córrer fins al mes de març. L’arribada de la primavera il·lumina el retorn d’estos abnegats esportistes. També per als tres del Projecte FER: Roberto Sánchez Mantecón, Javier Lluch Pérez i José Vicente Arzo.
Per a Roberto Sánchez Mantecón, el curs 2016 ha estat d’aprenentatge i adaptació. L’esportista de Manises, que al febrer complirà 21 anys, ha estrenat durant este exercici la seua condició de sub 23. “El meu balanç és positiu. Tot i que no he signat cap gran resultat, pense que he estat a un nivell alt tot l’any. A més, amb molta regularitat”, apunta Roberto. Es queda amb dos resultats: una huitena plaça en la primera prova de la Bundesliga alemanya de triatló, i el tercer lloc al Gran Premi d’Espanya Cofidis celebrat a Almeria. “En 2016 no vaig poder aconseguir-ho, però de cara al proper any sí que he d’abastar com siga la classificació per a l’Europeu i el Mundial sub 23. A més, també vull començar a disputar ja alguna Copa del Món absoluta; per exemple, em plantege participar a la de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, del mes de febrer”, conclou l’esportista FER.
Mentrestant, Lisboa i maig de 2016 seran dos coordenades geogràfiques i temporals impossibles d’oblidar per a Javier Lluch. Representen el lloc i el moment d’un sonor èxit. Ni més ni menys que la consecució de la medalla d’or en el Campionat d’Europa júnior. Tot un cop d’efecte. Un espectacular èxit que només va ratificar les enormes expectatives que desperta Javier, natural de València i de 18 anys d’edat. Allotjat des de fa dos temporades al Centre d’Alt Rendiment de Madrid, el triatleta FER ja ha format part d’alguna convocatòria elaborada per la Federació Espanyola per a competicions de categoria absoluta. Un altre indici més del seu irresistible creixement. En 2017, complirà el seu segon i últim any com a júnior. El seu nom i silueta ja no passen desapercebuts. S’enfronta, per tant, al curs de la consolidació. De la seua confirmació com a projecte de triatleta de referència a Espanya a mitjà termini.
El trident FER el completa José Vicente Arzo, paratriatleta de llarg recorregut a nivell nacional i internacional. Malgrat els seus 53 anys, l’esportista de la Vall d’Uixó seguix representant tot un model de superació davant les limitacions físiques. Després de competir en atletisme en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, i fer-ho en bicicleta de carretera a Pequín 2008, enguany no va poder complir el seu objectiu de classificar-se per participar en el paratriatló de Rio 2016. Sí va estar present a l’Europeu de Lisboa (sisena plaça) i al Mundial de Rotterdam (vuitena posició). De moment, es planteja seguir estirant la seua corda competitiva un any més. Els tres comencen a despertar. Acaben els descansos. Arranquen les seues pretemporades.
